Una retirada agredolça

El rugbi acostuma a ser, pràcticament, una filosofia de vida per a aquell que l’ha practicat o ha estat relacionat amb l’esport de l’oval. Marc Abelló és un dels més clars exemples al nostre país i, després de 26 anys, deixarà la pràctica activa del rugbi. Una retirada que, malauradament, s’ha vist accelerada per la crisi de la Covid-19. La voluntat d’Abelló era penjar el casc a l’Europeu de rugbi de 7 a Belgrad, una competició entre la gran quantitat que han quedat ajornades i sense data determinada de celebració. Tot plegat fa que el seu adeu sigui, en part, aigualit i agredolç. “És una putada”, assegura amb contundència. “Pel que fa a clubs quedava encara un partit de fase regular i després els play-off, que teníem assegurats –el VPC ha acabat tercer a Promoció d’Honor i la FAR va donar la temporada per acabada– i el primer hauria estat a casa.”

L’encara jugador del VPC afegeix que “amb els isards queden dos enfrontaments i l’Europeu de 7, ajornats sine die, i no vol perdre l’esperança de fer encara algun xut més entre pals. “En l’àmbit internacional tot està ajornat, crec que fins mitjan abril, i no s’ha determinat que hagi acabat la temporada.” Abelló tanca, així, una àmplia i prolífica carrera de més de 20 anys, on ha viscut dos ascensos i on va ser escollit com l’MVP de l’Europeu de rugbi de 7 el 2018. “Em quedo amb totes les coses bones que m’ha donat el rugbi. Ha marcat part de la meva vida i estic molt content i agraït a aquest esport i tot el que he après.”

A la part menys agradable queden les lesions que, darrerament, li han fet la guitza: “Eren més aviat cops, d’impacte, però crec que sempre m’he recuperat bé i no he recaigut. El que és clar és que les lesions són un risc que has d’assumir si fas un esport de contacte”, raona.

Decisió presa

En aquest punt, Abelló respon a la pregunta del milió, si el confinament i el final abrupte de curs li han fet replantejar-se el futur. “No ets el primer que m’ho pregunta”, comenta entre rialles. “En un principi jo et diria que ja està perquè tinc l’esperança que les competicions internacionals es pugui reprendre, encara que sigui al juliol o l’agost”, perquè no hi ha res segur”, afirma. L’any passat ja va reconèixer que jugaria aquesta temporada i ho deixaria “pel que va suposar l’ascens a Honor i em motivava estar un any més amb aquest grup tan fort i tan maco”. Indiscutiblement “els valors que m’ha inculcat dins i fora del camp, poder jugar amb els isards i el plaer per practicar el rugbi” són aspectes que donen sentit a algú que té com a leitmotiv de la seva vida que “si el rugbi és tan sols un esport, el cor és només un òrgan”.