“Els futbolistes no són herois, ho són els que ajuden de veritat”

Són futbolistes, però aquests dies Juli Sànchez i Ilde Lima estan destacant molt més pel seu gran esperit solidari que pel seu domini de la pilota. A través del seu projecte Gol Solidari s’han proposat ajudar setmanalment el ministeri de Salut per comprar material sanitari i el que faci falta. Ara s’han ajuntat amb els monitors d’AINA per col·laborar en aquesta sèrie de donacions. Ahir ja en van fer una de 1.000 euros.

Ha canviat el grau de dedicació que li podeu donar a Gol Solidari aquests dies?

Juli Sànchez: Sincerament continuem igual. Sí que aquestes setmanes estem una mica més actius. Abans ho volíem fer més progressiu, però ara ho estem fent a diari perquè la situació ho mereix i fins i tot estem treient dos peces d’esportistes al dia.

Quines prioritats teniu?

J. S.:Col·laborar amb Govern és el que estem fent ara mateix. Hem deixat una mica de costat les donacions que estàvem fent amb les entitats que col·laboravem, com Autea o Assandca, i ens hem centrat en el problema que tenim. Hem de posar tots una mica de la nostra part i quedar-nos a casa. Nosaltres des de casa podem fer aquestes subhastes de material que ja teníem i altre que anem recol·lectant. Tot per donar a Govern i que pugui comprar material santiari, o altres projectes que necessitin per quan passi la pandèmia.

Us heu trobat dificultats?

I. L.: Les subhastes van totes a través del banc i tal com acaba, es fa un pagament com si fos una compra online. A nosaltres ens apareix al compte bancari i llavors fem la transferència a Govern. En aquest sentit la facilitat és gran i la gent també entén que si no li arriba l’objecte en pocs dies és normal. Estan avisats i tothom hi posa de la seva part.

Quan vau arrencar la iniciativa de Gol Solidari us pensàveu que arribaríeu a créixer tant?

J. S.: No teníem aquesta expectativa perquè va sorgir tot d’una petita conversa. Vam parlar de què podíem fer per ajudar la gent del país, en principi havia de ser per un Nadal i es van sumar altres propostes que van sortir. Com que l’Ilde és col·leccionista de samarretes tenia aquesta altra idea en ment i ens està anant súper bé. Anem creixent, cada dia tenim més projectes i coses a fer. El que falta és una mica de temps perquè tot això n’ocupa molt . Ara que ja està tot ben perfilat està anant molt bé, cada vegada es van sumant més esportistes de renom i estem molt contents.

I tot això sense percebre res a canvi, més enllà de la satisfacció d’ajudar la gent.

I. L.: No, fem un fotimer d’hores i tot el que aconseguim ho donem. La mostra està que ho fem públic tot, perquè ningú pugui pensar que amb aquests diners ens n’anem de vacances o a sopar fora. També vam crear l’associació perquè hi hagués un control. Anem creixent, són moltes hores però fa gràcia també. S’hi han sumat esportistes de tot el món però s’ha de dir que molts dels que són residents al país, quan els contactes al moment posen de la seva part i també fan que tinguem més visibilitat.

Heu calculat la quantitat de diners que heu arribat a donar més o menys?

J. S.: Abans de tot això havíem recaptat entre 12 i 14 mil euros. Ara estan totes les subhastes posades i quan tanquin ho sabrem ben bé, però devem portar ja més de 1.000 euros més.

I. L.: La idea és que mentre duri aquesta situació entre nosaltres i els voluntaris d’AINA hem decidit aportar setmanalment 500 euros cadascú. No sabem quants diners podem treure però veient com van les subhastes actualment creiem que podem anar sumant aquesta quantitat durant aquest període. Tan de bo poguéssim treure un milió d’euros per afavorir tothom, però hem de dir que la gent s’ha conscienciat aquests últims dies.

Està pugnant gent de tot arreu, o principalment d’Andorra, Espanya i França?

J. S.: Hi ha propostes de tot arreu, però és cert que la gent d’Andorra s’hi està involucrant força i moltes subhastes han acabat amb gent del país. Les pugnes venen de tot arreu.

I. L.: Va començar més a nivell d’aquí però cada vegada ens segueixen més col·leccionsites i ens contacten d’arreu del món. El Juli i jo estem aprenent idiomes. Com més visibilitat tingui millor, perquè per a un col·leccionista, segons els objectes que tenim, s’hi interessa.

Aquests dies s’està dient i recordant molt que els herois de veritat no són els futbolistes, sinó els sanitaris i aquells que treballen perquè tot pugui continuar funcionant. Esteu d’acord que amb les accions que feu us desmarqueu una mica d’això?

J. S.: Nosaltres estem aprofitant la nostra posició de futbolistes desenvolupant una tasca que ens omple molt, que és poder ajudar. Tenim la sort de conèixer altres futbolistes amb qui hem coincidit en altres etapes de la nostra vida jugant a futbol, que és el que ens agrada, i ara estem aprofitant aquests contactes per poder ajudar. La veritat és que els herois no són els futbolistes, ho són els que estan de veritat ajudant, els que estan netejant els carrers, els que venen la fruita, els sanitaris, sobretot, són els veritables herois de tot això.

I. L.: Els policies també (riu).

J. S.: (riu) Nosaltres dos només aportem el nostre granet de sorra per intentar ajudar i que tot sigui una mica més fàcil.