Sense un pla clar

L’aturada de les competicions arreu del món i la contínua expansió de la Covid-19 manté la incertesa de saber quan la maquinària de l’esport podrà tornar a engegar. Sent un aspecte social que en situacions com l’actual passa a un segon terme, no hi ha previsions que es pugui fer aviat i les competicions s’estan cancel·lant de manera esglaonada en funció de quan estan previstes. Actualment totes les fixades per al mes de juny estan en el punt de mira i també moltes del juliol ja estan prenent decisions.

Entre la quantitat de competicions que hi ha previstes per a aquest mes hi ha el Campionat del Món d’skyrunnning, entre el 10 i 12 de juliol a la vall de Boí, i l’Skyrace Comapedrosa el 26 de juliol, amb la qual s’obriria la temporada de la Copa del Món de curses de muntanya. Amb tot, no hi ha cap certesa que es puguin celebrar ni la cita catalana ni la del Principat, ni fins i tot les altres que hi ha després. “Estem a casa amb força incertesa perquè han dit que començaríem al juliol, però tampoc ho sabem segur. Estem a l’expectativa, esperant que passi això que sembla un malson”, exposa Òscar Casal, mentre que el seu germà Marc assenyala que “anem una mica a cegues perquè no sabem ni si hi haurà temporada, i és difícil pronosticar alguna cosa. Ara el més important és la salut i que això passi”.

Les esperances que les dues primeres cites planificades al juliol es puguin disputar no són gaire elevades. “Veient el panorama, potser no deixaria fer l’Skyrace Comapedrosa. No com a corredor, sinó com a organitzador. Amb tanta gent que ve de fora o bé tot està molt més aclarit i net, o no deixaria que es fes, però jo no decideixo”, assegura Marc Casal.

No obstant això, ambdós continuen fent treball físic a casa, amb bicicleta estàtica principalment, però sense un calendari clar ni una Copa del Món en ment el grau d’activitat baixa considerablement. “Entrenes més per fer alguna cosa durant el dia que per un objectiu. Ara no en tenim cap. La motivació no és la mateixa. Anem entrenant però no el mateix que si tinguéssim una Copa del Món ja planificada”, indica el petit dels germans Casal.

Els dos corredors de la Federació Andorrana de Muntanyisme fa anys que s’agafen el futur temporada a temporada, però si es dona el pitjor dels escenaris i tenen una curs en blanc els podria suposar que fos molt difícil retrobar la motivació per seguir competint a primera línia. “Una aturada evidentment que afecta i més quan tens 40 anys”, diu Òscar Casal, que puntualitza que “mentre pugui rendir a un nivell que em permet estar lluitant amunt, la gràcia és seguir. Penso que quan ens deixin sortir, tindrem tots la motivació amunt. Si correm, benvingut sigui, si no mala sort i ja pensarem en la següent”.