“Som molt vulnerables”

Berni Tamames és un pivot lleidatà format a les categories inferiors de l’FC Barcelona, i que va arribar a debutar amb el primer equip blaugrana, on va guanyar una lliga ACB. A la temporada 1995-1996 va fer les maletes i va deixar la ciutat comtal per creuar la frontera del Riu Runer i fitxar pel llavors Festina Andorra, i posteriorment van venir aventures a Gran Canària o Sevilla, abans de tornar a casa per jugar amb el Lleida a l’etapa dels del Segrià a l’ACB, on va estar durant sis campanyes. Allà, a casa, Tamames va deixar el bàsquet i va veure com li retiraven la samarreta. Va tenir un petit retorn al bàsquet a les files del Pardinyes el 2014 a la Lliga EBA, però ja amb un altre ritme, lluny del món del professionalisme, i simplement amb ganes de matar el cuquet del món del bàsquet i de tornar a apropar-se a l’esport de la seva vida.

El d’Andorra va ser un any complicat per a ell, tant pel que fa en l’àmbit col·lectiu, com individual. Aquella temporada l’equip dirigit per Edu Torres va baixar de categoria després de quatre temporades a l’ACB en el fatídic play-off per la permanència contra l’Osca. El que havia de ser un any per gaudir amb la primera participació europea de l’equip amb la disputa de la Copa Korac (l’equip va caure a la lligueta de vuitens de final) va acabar sent un malson amb l’1-3 contra el conjunt aragonès a l’eliminatòria per la permanència tot i tenir el factor pista a favor. A més, a nivell individual Tamames no va tenir gaire protagonisme, i va fer una mitjana de nou minuts, quatre punts i dos rebots en els 20 partits que va disputar com a tricolor. Però més enllà de l’aspecte esportiu, tots aquells que van compartir amb ell la seva etapa com a tricolor coincideixen a assenyalar que va deixar un gran record al país per la seva manera de ser.

Tamames ha estat una de les més de 180.000 persones positives pel coronavirus a Espanya, de les 7.338 que han necessitat ingrés a l’UCI, i el que és més important, de les 73.000 que han pogut superar la malaltia. A punt de fer 47 anys, l’exjugador és de des fa uns quants anys agent de la Guàrdia Urbana de Lleida. Va començar a trobar-se malament a principis del mes de març, i la seva situació va anar empitjorant fins que va haver de ser ingressat a l’hospital de Lleida. Un cop es va confirmar que havia donat positiu per la Covid-19, el van traslladar al Vall d’Hebron de Barcelona, i allà va estar nou dies a l’UCI, i uns quants més a planta, però ara, per fi, el malson ha acabat i ha pogut tornar a casa amb la seva família per acabar de recuperar-se i intentar tornar a poc a poc a la vida normal.

El seu cas va sortir a la llum a TV3 després d’enviar un vídeo quan va deixar l’UCI i ja es trobava a planta al centre hospitalari barceloní, i ara, un cop recuperat, ha estat l’últim protagonista a la sèrie Confinolis Sessions de les xarxes socials del MoraBanc Andorra, que repassa la vida i les experiències de persones relacionades amb el club durant aquesta crisi sanitària derivada de la pandèmia del coronavirus. Amb la tranquil·litat de ser ja a casa i entre els seus, Tamames explica que “estic molt millor després de tot el procés de l’UCI i els hospitals”, però tot i tenir ja l’alta i estar recuperat, admet que “encara em costa una mica la respiració, la capacitat pulmonar i em canso una mica amb els esforços, però amb el temps em recuperaré i estic força bé”.

Durant aquest procés de la malaltia, Tamames ha viscut moments complicats, però té clar quin va ser el pitjor de tots, i assenyala que va ser “quan vaig despertar al box de l’UCI del Vall d’Hebron, el no poder tenir contacte amb els familiars ni amb ningú. Estava incomunicat, el meu estat encara no era el millor, i pensar com podia patir la família, o tenir ganes de saber com estaven”, i remarca que “des que vaig marxar fins que he tornat a casa no havia pogut veure ningú de la família i els nou dies a l’UCI van ser durs perquè a més del meu estat, no tenir contacte amb ells va ser força complicat. Després a la planta sí que vaig poder tenir més contacte amb la meva gent”.

I després del coronavirus, què hi ha? Tamames reconeix que “no sé si la malaltia m’ha canviat com a persona o no, però el que és ben cert és que passar un mal tràngol com aquest et fa pensar que a vegades tot és qüestió de sort”, i referma que “et pot passar qualsevol dia qualsevol cosa, al final tots som molt vulnerables i et pares a pensar que hem de valorar els petits moments que normalment no valorem i tot allò que tenim perquè la vida pot canviar-nos en només un segon”. L’exjugador no sap si la malaltia, per sort ja superada, el farà canviar o no com a persona, però té clar que “sí que et fa reflexionar, pensar, i pots apreciar una mica més el que són els detalls de la vida i la gent que ha pensat aquests dies en mi”, i per acabar, clou que “per dir-ho així, et tornes més sensible”.