Del tatami i el pati d'escola a voluntari contra el virus

La crisi sanitària derivada de la pandèmia del coronavirus ha canviat el dia a dia i la vida de tota la societat. Un d’aquests casos és el de Dani García, exolímpic a Pequín 2008 i Londres 2012, i actual codirector esportiu de la Fandjudo, i mestre d’educació física. Amb totes les activitats tant educatives com esportives suspeses, va fer un pas endavant per ajudar en aquests moments tan complicats i va decidir apuntar-se com a voluntari de la Creu Roja Andorrana per donar un cop de mà. Ara ha deixat enrere els tatamis, les pistes esportives i els patis d’escola, i ha instal·lat la seva nova oficina a l’hotel Fènix, on es van traslladar prop de 40 usuaris d’El Cedre degut al brot del virus que hi havia al centre sociosanitari.

Durant vuit hores al dia des de les dues de la tarda a deu de la nit, i cinc dies a la setmana, García va a l’hotel a col·laborar en tot el que pot. “En principi anava només d’educador social, però ara ja ens toca fer una mica de tot, soc quasi un auxiliar”, explica, i afegeix que “fem de tot, des de donar el menjar, ajudar a canviar els usuaris, exercicis de rehabilitació o treball cognitiu”. Un cop va sorgir la situació no va dubtar ni un moment a apuntar-se com a voluntari per ajudar, i assenyala que “fa quasi des del primer dia que van portar els usuaris a l’hotel que hi vaig anar. Soc professor, i com tenia la tarda lliure vaig decidir inscriure’m”, i dintre de la situació complicada destaca que “ara que ja fa força temps que els usuaris estan allà, podem socialitzar una mica, sempre respectant les distàncies de seguretat i amb guants i mascareta”.

Però tot i que es tracti d’una nova vida, aquesta situació li ha portat retrobaments de l’antic dia a dia, i és que diverses alumnes que havia tingut com a professor d’educació física estan treballant com a auxiliars a l’hotel. “Les havia tingut com a professor, i ara són elles les que m’ensenyen a mi”, remarca Garcia, que sentencia que “la feina que estan fent no té preu. S’està mantenint una residència nova amb tres persones, perquè la resta som voluntaris. I si no fos per elles, això no s’aguantaria”. Precisament, en moments com aquests, el que més destaca de la societat és el factor humà, que treu la millor cara de les persones en moments com aquests, i en aquest sentit, destaca que “si no fos per la gent, estaríem força enfonsats. Molts cops es parla amb crítiques dels joves, però hi ha futur, i és una gran generació de chapeau”. Per acabar, clou que “fan feines de 40 hores de manera voluntària i treuen la part més maca, sort d’això, perquè si no estaríem fotuts”.

L’esport, en segon pla

Tot i que ara la prioritat és controlar l’epidèmia, i l’esport ha passat a un segon o tercer pla, l’activitat a la Fandjudo no s’ha aturat i des de l’entitat s’ha realitzat un pla d’acció per als esportistes. La primera setmana van deixar total llibertat per als judokes per intentar desconnectar, ja que Garcia explica que “ho hem viscut una mica com un dol, hi havia gent amb objectius competitius molt importants i hem passat una mica les cinc fases del dol”. Amb això ja superat, després ja es van engegar les altres fases. Van realitzar diversos reptes per trencar la monotonia, i s’han seqüenciat diverses fases. L’última, precisament, va arrencar dijous, amb les mesures de flexibilitat del confinament que permet passejar i fer una hora d’esport al dia a l’aire lliure que farà que els esportistes puguin sortir a còrrer i potenciar la part aeròbica per no perdre la forma. A més, García assenyala que “hem mantingut reunions individuals amb cadascun dels esportistes per veure com es replanteja el futur”.

I precisament, el futur què? Des de la Fandjudo hi havia dos objectius a l’horitzó, els Jocs de Tòquio 2020, en què Marc Reig i el Fabián Ramos apuraven les seves opcions d’aconseguir una més que complicada plaça olímpica, i de cara a l’any vinent la gran cita són els Jocs dels Petits Estats d’Andorra. Sobre el futur, García assenyala que “el més important és la salut, després l’economia, i després molt al darrere l’esport. Hi ha coses molt més importants”, i afegeix que “ha estat un cop dur. No les tinc totes per a la temporada vinent, ni per a Tòquio 2020 ni per a Andorra 2021. Tenim més preguntes que sol·lucions”.