Del Poliesportiu a la llibreria

David Navarro no és un jugador de bàsquet més, i és que l’exjugador del MoraBanc Andorra durant quatre temporades i ex-capità tricolor té diverses inquietuds més enllà de la cistella. És enginyer informàtic, estudia un màster a distància de Big Data, té una agència de representació i ara, també, ha fet el debut en el món de la literatura amb un conte infantil, El somni de Liam, un projecte que es va començar a forjar durant la seva etapa al Principat.

I és que el bàsquet és, precisament, l’epicentre del conte, que té, a més, cert punt de vivències personals. La idea de publicar un llibre va començar a rondar-li el cap a David Navarro al país, quan el seu fill Ares tenia dos anys i començava a explicar-li contes. Va ser llavors quan va veure que en buscava algun de relacionat amb el món de l’esport o del bàsquet i que era totalment impossible trobar-ne. Aquest curs, quatre anys després, la idea ja va anar prenent forma i l’extricolor va buscar un il·lustrador que l’ajudés i va decidir-se a “buscar una història per ajudar els nens i mostrar alguns valors importants”. El conte va sortir a la venda la setmana passada, s’ha publicat amb Excellence i es pot comprar a la web de l’editorial, a Amazon i a les llibreries, també les d’Andorra. De fet, Navarro confessa que “quan acabi tot m’encantaria poder venir a Andorra a fer una presentació”.

El conte té com a epicentre l’esport de la cistella, però “es pot aplicar a moltes coses”, destaca Navarro, que afegeix que “tracta d’un nano a qui l’apassiona el bàsquet, va a veure l’equip del poble amb els pares i intenta imitar les coses que veu, però es posa trist perquè no juga gaire, però no deixa de jugar i entrenar per millorar”. Amb el bàsquet com a eix principal, el llibre vol “ensenyar als nens, perquè de vegades els costa entendre que les coses tenen el seu procés. Cal tenir paciència i vaig intentar aplicar-ho en els contes”, confessa l’escorta del Monbus Obradoiro. A més, reconeix que, tot i no ser un llibre autobiogràfic, la història que s’explica a El somni de Liam té cert paral·lelisme amb la seva carrera en el món del bàsquet, i assenyala que “en el meu cas també m’ha costat de vegades aplicar-ho quan en alguns equips la cosa no ha anat del tot bé, però mai vaig rendir-me i també vaig aconseguir el meu somni en el món de bàsquet, el conte té algun paral·lelisme amb la meva vida, però és més general”.

David Navarro és un rodamon del bàsquet, amb 12 equips a la seva carrera com a jugador, des de l’Olesa, on va iniciar-se, fins a l’Obradoiro, el seu equip actual, i explica que ha decidit publicar el llibre en tres idiomes “perquè soc un defensor de la llengua. Jo a casa sempre he parlat català, però també he viscut a altres llocs d’Espanya o ara a Galícia, i crec que és important defensar la llengua”.

Confinat a Santiago

El decret de l’estat d’alarma a Espanya i el confinament pel coronavirus va agafar-lo a Santiago de Compostel·la, on viu des que va deixar el MoraBanc Andorra per fitxar pel Monbus Obradoiro. L’ex-jugador tricolor confessa que “dins del que cap estem bé, som uns privilegiats perquè hi ha tota la família junta, tenim un pati gran, podem sortir i estic amb els que m’estimo”, i admet que la mesura del govern espanyol de deixar sortir els nens una hora al dia el fa patir: “És cert que s’agraeix, però em fa patir una mica com ho fa la gent perquè als nens els costa mantenir les distàncies.”

Amb la decisió de l’ACB de donar la temporada regular per acabada i disputar una fase final amb els 12 primers classificats (si les condicions sanitàries ho permeten), Navarro ja ha donat la temporada per acabada i ara obre un petit temps de relaxació. “M’ho prenc amb calma perquè estarem molt de temps sense competir, intento mantenir la forma sense estressar-me perquè serà molt de temps i no m’agrada deixar el cos en repòs”, assegura, i afegeix que “a veure què faig la temporada que ve, tinc un any opcional a Santiago de Compostel·la i estic molt bé aquí”. I qüestionat per la pregunta de si tornarà l’ACB, l’extricolor respon que “ja ho veurem, en un principi crec que podria ser una bona decisió, hi ha molts diners en joc, però no se sap”.