Els nedadors tornen a l'aigua

El dia d’ahir estava marcat en vermell per als nedadors de la Federació Andorrana de Natació (FAN). 62 dies després (o vuit setmanes i sis dies com ells mateixos van comptar) podien tornar a l’aigua, a la piscina del Centre Esportiu d’Ordino, després de les gestions de la FAN i la secretaria d’Esports. Però el retorn ha estat fugaç i ara hauran de tornar a aturar-se, això sí, només fins dilluns, en espera que es confirmin les últimes anàlisis a l’aigua de la piscina del CEO. Des de la direcció de la instal·lació van explicar al Diari que “avui [per ahir] era una mena de prova del primer dia per veure que el protocol i tot anés bé, però ara hem d’esperar que l’empresa confirmi un resultat de l’anàlisi que faltava”, i van afegir que “dilluns, quan ens assegurin al cent per cent que tot està bé, els nedadors podran tornar a l’aigua”.

El retorn dels nedadors a la piscina ha caigut com aigua de maig, mai més ben dit, i admeten que “mai havíem estat tant de temps sense estar a la piscina”, però sent ben conscients de la situació coincidien que “era el que s’havia de fer per al bé de tothom, les prioritats van canviar i tocava estar a casa. Ara estem molt agraïts a Govern i com que la situació millora i estem fent les coses bé estem contents per tornar ”, va confessar Nàdia Tudó. A més, va afirmar que “ha estat molt guai i molt xulo, ha estat molt dur estar tant de temps fora de l’aigua, però com que hem estat molt rigorosos amb el físic estem en millor forma del que ens pensàvem”.

També va poder entrenar ahir Mònica Ramírez, que va assenyalar que “ha estat increïble, teníem moltes ganes d’anar a l’aigua, i no sé si era per l’emoció i l’adrenalina que teníem, però les sensacions han estat molt bones”. A més de Tudó i Ramírez també van capbussar-se els germans Bernat i Tomàs Lomero, i tots quatre van realitzar un entrenament força suau. “No hem fet res d’intensitat, una mica aeròbic, perquè no pots començar molt fort després de tant de temps”, va relatar Ramírez, mentre que Tudó va afegir que “hem fet sobretot tècnica per agafar sensació d’aigua perquè no pots començar fent sèries”.

I ara, què? A l’horitzó no hi ha cap competició en espera que vagi millorant la situació, i Tudó destaca que “no tinc ni idea de quina pot ser la següent competició, així que he parlat amb el meu entrenador i el que farem és tornar a poc a poc a la forma física”, i tot i el temps d’inactivitat, remarca que “no em fa patir perquè la progressió que he fet ha estat gradual, no de cop. Tornar on estava em costarà uns mesos, però crec que no serà tan complicat si vaig treballant a poc a poc”. Aquesta situació també trastoca els plans de Mònica Ramírez, que creu que “potser per tornar a notar-nos bé del tot a dins de l’aigua pot passar un mes o un mes i mig”. A més, la nedadora tenia previst retirar-se l’any que ve després dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, uns plans que han canviat a mitges, ja que amb la cancel·lació de la cita no podrà acomiadar-se a casa, però manté que la idea és “acabar la propera temporada, i si és després de poder anar a Tòquio, millor”. Els Jocs també són la gran il·lusió de Tudó, que manifesta que “l’objectiu seria intentar fer una mínima l’any vinent i a veure si puc classificar-me”.

A més d’afectar la seva vida esportiva, el coronavirus també ha tocat la vida de Mònica Ramírez lluny de la piscina com a sanitària, ja que actualment fa de voluntària als Stop Labs i treballa d’infermera al SAAS. “Al principi em costava de creure-ho, no pensàvem que fos tant, però va arribar de cop i em vaig oferir com a voluntària d’infermeria al SAAS”, destaca la nedadora.