Arrenquen els e-sports

La diversificació de l’economia és ara més que mai imprescindible, com ha posat en evidència, si és que feia falta, la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19. Dels onze sectors detectats pels actors com a alternatives i clares oportunitats de negoci avui Govern dona un impuls definitiu a un d’ells: els esports electrònics, els anomenats e-sports. El consell de ministres, segons fonts properes a l’executiu, aprovarà el projecte de llei que regula aquesta pràctica que va generar l’exercici passat 1.100 milions de dòlars a tot el planeta. Una activitat mercantil que està regulada en molts pocs països, fet que es converteix en el primer avantatge competitiu. La seguretat jurídica és el que permetrà atreure empreses de fora, donar facilitats a les d’aquí, així com la possibilitat d’acollir competicions de forma reglada. Perquè els e-sports són un conjunt de videojocs que es disputen en equip o en solitari seguint unes normatives. El segon dels avantatges és, com en tots els sectors, un marc fiscal de baixa tributació, i el tercer la qualitat i el desenvolupament de la fibra òptica. En aquests moments a Europa és una pràctica que només està fixada per llei a França, així que, quan el text rebi el vistiplau del Consell, ens convertirem en un país capdavanter en el sector.

Tot i que és una activitat diferent a la dels esports tradicionals, presenta similituds en certs aspectes que el text elaborat per Govern també preveu. Es fixen les regles que permetran el desenvolupament del sector. Actors, obligacions, drets, normes mínimes de funcionament i bons hàbits, pel que s’inclou una perspectiva socioeducativa. Per garantir la protecció dels menors (l’abús en l’excés d’hores dedicades pot comportar problemes i addiccions), per evitar i penalitzar el dopatge, ja sigui per mantenir la capacitat cognitiva o per trucar l’ordinador, i per diferenciar entre amateurs i professionals.

Nova economia

El projecte de llei que impulsa el ministeri de Presidència, Economia i Empresa pretén assegurar les bones pràctiques sense un constrenyiment excessiu que pugui frenar la instal·lació d’empreses i limitar les possibilitats econòmiques del sector. El fet que hi hagi molts pocs països on estiguin regulats i que és una activitat que s’ha popularitzat fa relativament poc temps ha mogut el Govern a buscar assessorament a l’exterior per a l’elaboració i anàlisi del text. En paral·lel, ha mantingut contactes regulars amb inversors i experts en el sector per conèixer la seva opinió de com hauria de ser donades les especificitats del nostre país. I sempre a partir de la premissa de la complexitat que comporta regular qualsevol pràctica esportiva.

Els e-sports compleixen els objectius pel que fa a la diversificació econòmica. Una indústria en constant creixement que crea valor a partir de la tecnologia i el talent i que no necessita ocupar terrenys. De la mateixa manera que s’ha aconseguit que esportistes professionals de diferents disciplines s’instal·lin a Andorra, es pretén amb la regulació del sector que també esportistes electrònics segueixin el mateix camí, atrets pels avantatges que ofereix Andorra a les indústries on-line. Ara bé, des d’una perspectiva afegida, perquè en aquesta alternativa també es busca atraure inversors estrangers.

Lligues, seguidors, franquícies

Una secció d’una entitat esportiva (Barça, València o Baskonia), una societat mercantil o divisions de grans empreses de telecomunicacions (Movistar, Orange o Vodafone) són els principal actors del negoci dels e-sports, que no para d’augmentar en facturació i nombre d’aficionats. S’organitzen lligues, es fidelitzen seguidors i es comercialitzen franquícies i les competicions són en equip o en solitari. L’estructura del negoci va beure en un inici dels esports tradicionals, tant en el seu plantejament com en la manera de finançar-se, però ara té entitat pròpia i ofereix la possibilitat d’obrir-se a altres pràctiques fora dels esports clàssics. El país pioner en aquesta nova economia basada en els videojocs va ser Corea del Sud. A l’Àsia destaca la Xina; Espanya, Alemanya i Dinamarca, a Europa, i els Estats Units, l’Argentina i el Brasil, al continent americà.

'BENEFICIATS' PER LA COVID

El volum econòmic que generen els e-sports creix una mitjana d’un 9% anual, però amb la pandèmia s’ha accentuat. En el confinament la facturació ha augmentat un 10% i s’ha convertit en un dels pocs sectors, a banda de l’alimentació i el sanitari, que han crescut. Els ingressos s’obtenen per diferents canals, com ara la publicitat, els patrocinis, els drets audiovisuals, l’organització de lligues amb l’acord del creador del joc, que cobra cànons per participar, els premis de les competicions, el marxandatge o la venda d’entrades en esdeveniments amb presència física. L’any passat se’n van organitzar més de 900.