El MoraBanc cau contra el València (74-90)

Contra la inèrcia letàrgica dels més de 100 dies d’inactivitat a les cames, el MoraBanc va deixar a la Fonteta un exercici fantàstic de compromís, energia i competitivitat. Credencials insuficients ahir per desactivar les anades i tornades en onades del València Basket, amb un Alberto Abalde en estat de gràcia (17 punts i 25 de valoració), que va acabar per deixar sense folre els tricolors (74-90). Massa penalitzats per les imprecisions –un 29% d’encert en triples–, la pèrdua del rebot (42-29) es va accentuar sense els dos sostres, Diagne i Musli. Massa càstig per a una més que correcta posada en escena del grup de Navarro.

Enmig d’una banda sonora intimista, només esquitxada pels udols de les sabatilles movent-se pel parquet, els crits i les indicacions, la falta de centímetres va obligar el MoraBanc Andorra a optimitzar la velocitat de pilota, el ritme i la intensitat defensiva. La primera, la d’Aaron Doornekamp amb cinc punts ja de sortida. Els tricolors es van recuperar amb un parcial de 6-0 que segellava el que ja era alternativa (8-7) i amb un actiu Llovet entre línies, obligat a arremangar-se sense els dos pivots referencials. El nou repuntament dels de Ponsarnau va obligar Navarro a allistar Tunde, que es va presentar en societat amb un tap i un llast de tres faltes personals en poc més de tres minuts i mig. El partit, amb un ritme benvingut i celebrat, semblava acomodar-se on volia l’equip taronja, que va cordar el primer parcial amb un 14-22 a favor i aprofitant la falta d’encert des de fora del MoraBanc (0 de 6 en triples) i la inspiració pròpia (4 de 6 des de la diana de 6.75). Esperonats amb dos triples –un de Hannah i un de Jelinek– i un Llovet autoritari, l’equip andorrà va obsequiar el València amb un 0-10 de sortida a la segona mànega que va fer tòrcer el gest a Ponsarnau, obligat a cridar a capítol els seus deixebles (24-22). Els andorrans van haver de graduar el físic i gestionar un fons d’armari més curt que el dels valencians i recuperat el punt de determinació els va permetre mantenir-se a flotació amb la millora dels seus guarismes exteriors amb un 4 de 5 en triples i amb una agressivitat defensiva gravada a foc. Tot i això, Alberto Abalde tenia ganes de gresca i treia el seu afilat ullal per marxar a l’interludi amb 10 punts i castigant el MoraBanc Andorra (41-50). El pas per vestidors va refredar els tricolors, que van veure com els valencians aconseguien estirar-se fins a agafar un coixí de +16 (44-60) que els obria la porta a permetre’s seleccionar les acceleracions per assegurar-se el triomf. El MoraBanc, en aquest context, ja només es podia batre sense deixar-se res en el dipòsit. Els capricis dels tornejos curts i, a més, amb molt poc a perdre i escàs marge d’error. L’orgull dels andorrans va fer que s’anotés la mànega (19-17) i va facilitar arribar al parcial definitiu amb les constants vitals i a només 7 punts (60-67) cosa que era, donada la decoració, una gran notícia. En un inici de quart fantàstic i liderat per l’encert de Jelinek, el MoraBanc es va posar al llindar (69-70) a 6’37” pel final. Malgrat les intencions, una desconnexió va permetre al València començar a obrir pas amb Tobey com a mestre de cerimònies i Sastre traient fum pel canell. Un feridor 3-18 de parcial va suposar la rendició d’un MoraBanc que va arribar desfondat, destemperat i fora de focus a l’ocàs del partit.