El MoraBanc es complica la vida (88-104)

El nivell de penalització quan arribes a una gran cita com la fase final de València, escrostonat, sense els teus referents a la pintura i la tirada d’aquest equip per no mantenir l’energia i l’escuma durant els 40 minuts, pot ser molt alt i s’acostuma a pagar car. Aplatat per les lesions i els problemes físics, el MoraBanc Andorra no va saber respondre a un GranCa que no acostuma a estar per romanços i va encaixar la segona derrota de la competició (88-104). Omar Cook –21 punts, 30 de valoració i 10 assistències– i Bourousis –19 punts i 23 de valoració– van escanyar els tricolors. Això sí, pocs retrets a un bloc, l’andorrà, signant d’un gran curs però que ha arribat a València escapçat i sense punta. Aviat va comprovar el MoraBanc Andorra que la plantofada pot ser important si no surts amb els cinc sentits posats des del salt inicial. Shurna, amb la seva estranya mecànica de tir sobradament coneguda pels devots de la bombonera, arrodonia un 0-10 de sortida pel Gran Canària que va enviar els tricolors per primer cop al divan d’Ibon Navarro. Obligats a tallar la sagnia i a regirar-se de la seqüència de cops, no va ser fins als 4 minuts i mig quan Jelinek va estrenar el full de serveis andorrà amb un triple, un oasi en un desert anomenat encert per als de Navarro, orfes d’inspiració en el tir (0 de 6) fins a aquell moment. Bourousis mostrava folre, centímetres i superioritat en el joc interior i Rabaseda nedava amb comoditat. Els grocs s’enfilaven a 5-19 a 2.45 per definir la primera mànega. Els de Fotsikaris oloraven la sang i el MoraBanc semblava haver perdut la cobertura i acomiadaven amb seriosos dubtes el parcial (14-25). No pretenia Bourousis posar fre a la seva inspiració, rejovenit per a l’ocasió com si hagués pres el beuratge etern i només Jelinek era capaç de treure el cap. El MoraBanc, parcialment superat, patia, el GranCa s’agradava, no donava treva ni cap engruna i es despenjava en el marcador (17-39). Malgrat alguns instants d’anades i tornades, imprimint el punt de bogeria on els tricolors es podien sentir més còmodes, el maquillatge dels de Navarro i la batuta de Hannah van resultar insuficients per acabar de restar. Alguns rampells ben resolts i un parcial de 7-0 al darrer sospir del quart, van permetre a l’equip arribar al meridià, almenys, sense intenció d’enarborar abans d’hora la bandera blanca (37-52). El pas per vestidors ja va reflectir alguna dada irrefutable: 20 punts a la pintura dels canaris i amb 16 tirs lliures convertits de 16 intents. La perfecció des dels 4.60 metres. Faltaven dents al MoraBanc per provocar l’agitació del Gran Canària i per recalcular el traçat. A més, bona part del tercer quart va estar marcat per la poca afinació de cara a l’anella d’uns i altres. Mentrestant, Senglin agafava la batuta i amb 10 punts en el tercer quart feia recuperar part del tacte als andorrans (58-67) i obligar Katsikaris a refredar el partit. Semblava que plovia amb menys intensitat per al MoraBanc, encaparrat a treure aigua i no claudicar, anotant-se el parcial per 27-23 (64-75). A la darrera mànega es destapava una injecció de fe que donava llicència per rebentar la banca (78-82) a falta de 6 minuts. Es repetia el dibuix del València, arravataments de crèdit que mantenien viu el grup però Cook ho va voler negar fins a liderar l’estocada definitiva amb cinc triples i un simposi d’eficàcia.