Reportatge
“És una vergonya”
L’incendi generat al Barça després de la feridora derrota davant el Bayern de Munic ha estat un dels debats més ardents que s’han obert en el món de l’esport. Els dubtes de Messi, l’arribada de Koeman o el paper de Bartomeu, alguns dels temes més comentats
El feridor 2-8 que l’FC Barcelona va encaixar davant el Bayern de Munic a Lisboa i la desfeta que va suposar va obrir la capsa dels trons al Camp Nou i al seu entorn. El debat es va obrir instantàniament i Andorra no va ser una excepció. La crisi blaugrana provoca molts maldecaps als culés de cor del país i que, d’alguna manera, demanen solucions.
L’exministre portaveu, Jordi Cinca, ha estat un dels que s’ha mostrat força bel·ligerant aquests dies a les xarxes socials i explica que “el 90 per cent del que ha passat és per falta d’anticipació, de planificació i de treball”. Per a Cinca, “res d’això està vinculat al talent, ni tan sols als diners. Només depèn de la voluntat i de posar el club al davant els interessos personals”. L’exinternacional Marc Bernaus va militar alguns anys al futbol base del Barça i coneix sobradament la casa. “Feia temps que es veia venir. El futbol acostuma a posar cadascú al seu lloc i no perdona. La derrota contra el Bayern va ser la culminació d’uns anys on no s’han fet les coses bé”. Bernaus creu que s’han anat tapant les carències aquests anys per la qualitat dels jugadors, “però el problema està a dins, és intern”. L’exjugador apunta que “la directiva no és l’única culpable, ni els jugadors, ha estat un cúmul de coses”. En aquest sentit, es pregunta “per què no es dona rodet a la gent jove? A la meva època, del Barça B al primer equip pujaven sempre sis o set jugadors i ara això s’ha tallat”. Jugadors com Messi, Piqué, Busquets, “d’acord que són els millors jugadors del món però van complint anys i si no s’injecta saba nova passa això”, sosté.
Cerni Areny, membre de la comissió de penyes de l’FC Barcelona, lamenta haver “desaprofitat Messi”. En aquest sentit afegeix que “tenim el millor jugador de la història des de fa 13-14 anys i no ho hem sabut traduir en títols”. Ramon Fusté va ser directiu del club a l’època de Josep Lluís Núñez i, fins i tot, l’any 2003 va promoure un vot de censura contra el llavors president Joan Gaspart. “El dia del 2-8, com a culé, vaig sentir vergonya. Va ser una decepció absoluta i una humiliació però com a aficionat al futbol vaig veure un resultat just tal com havia anat el partit”. Fusté és partidari de fer una neteja al vestidor però “no perquè la plantilla s’hagi fet gran, que és natural, sinó perquè hi ha gent que ha guanyat molt. No hi ha tanta gana i potser falta motivació”. Areny argumenta que ara “es parla de transició els propers anys però l’aposta de Koeman com a entrenador la veig molt sòlida. És filosofia Barça i té l’ADN de l’escola holandesa, de joc al primer toc i l’essència de Cruyff. Un ambaixador de sistema que ens agrada i el que ens ha donat els triomfs”. Fusté es mostra com un gran defensor de l’autor del mític gol de la final de Wembley. “Koeman m’agrada molt. Té caràcter, coneix la casa i trobo que és la solució ideal per a la banqueta”. A més, assegura, “es tindrà més paciència amb ell que amb un altre entrenador i se li perdonaran coses”. L’exsecretari d’organització d’SDP, Joan Marc Mirallles, però, fica cullerada i creu que “ara ens portaran mitja selecció holandesa i no és la solució. Hi ha d’haver un canvi de model de cap a peus”. “Ara s’ha de veure com mou les fitxes”, intervé Areny. “Vull pensar que Messi continuarà i que el nou projecte girarà entorn a ell. S’ha de donar confiança al nou director esportiu [Ramon Planes] i veure com evoluciona tot”.
Els dubtes de Messi
Leo Messi capitaliza bona part dels neguits del seguidor del Barça i els dubtes del crac argentí pel que fa a la seva continuïtat fa tremolar els fonaments del club. “La decisió està a les seves mans i em sabria molt greu que se n’anés. Seria una llàstima perquè el final de la carrera europea de Messi ha de ser al Barça. Si després vol jugar un temps a Rosario, a Newell’s, ho entenc per un tema de sentiments”, explica Areny. “Messi no marxarà, però ho dic més amb el cor que amb el cap. És el millor jugador del món i té la vida feta a Barcelona”, argumenta Fusté. Bernaus intervé i apunta que “no m’imagino un Barça sense Leo. Ell ha estat el que ha estirat del carro per poder tapar totes les carències. Ara toquen un parell d’anys de transició, de no guanyar res i de fer la feina que s’hauria d’haver fet els anys anteriors”. Per a Amadeu Rossell, exsecretari general de Liberals d’Andorra i soci del Barça, “Messi té molts dubtes de continuar i és un problema. A més no es confia gens en la gent jove”. Mirallles és dels que creu que Messi està més fora que dins de l’esfera blaugrana: “Si no marxa ara ho farà l’any que ve”, comenta amb resignació.
Rossell no amaga el seu desencís. “La situació és desastrosa i la culpa és de la junta directiva. No han pres decisions quan s’havien de prendre, a la Champions portem uns anys amb resultats penosos i aquest any ha estat la veritable davallada”. “Vam ensopegar contra el futur guanyador de la Champions [el Bayern juga demà la final contra el PSG] i contra un equip que té aquells automatismes que teníem nosaltres durant els anys guanyadors”, explica Areny. “Hi ha jugadors que no estan al nivell d’abans i hi ha falta de compromís. En alguns jugadors en què es nota, tot i que jo estic a l’àrea social i no parlo amb gent de l’esportiva i no sé si un jugador en concret s’acomoda o no. Vist des de fora, però, com a soci, trobes a faltar una empenta i una espurna que ja no hi és des de fa dos o tres anys”, afirma el membre de la comissió de penyes. “A més de pagar autèntiques barbaritats per jugadors que no són ni titulars”, dispara Rossell. “El que hauria d’haver fet la junta és aturar-ho tot i convocar eleccions ara. Després d’un 2-8 a mi em cauria la cara de vergonya”, postil·la. Miralles ja fa un parell d’anys que és crític amb la gestió de Josep Maria Bartomeu i, fins i tot, va donar suport a l’intent de moció de censura que volia presentar Agustí Benedito. “És la culminació de tot un seguit de despropòsits que ja van començar amb Sandro Rosell, és a dir, desmuntar tota l’herència de Cruyff, Laporta i Guardiola”. Miralles es va sentir “avergonyit” després del 2-8 i, com la resta, entén que era la crònica d’una mort anunciada. “El que més m’ha sorprès és que el president ha llençat pilotes fora, no ha dimitit i ha fet com si no passés res”, exposa. Fusté clou assegurant que “els presidents no marquen gols i Bartomeu és un senyor”.