El millor fermall

És d’aquells binomis que semblaven inseparables. Deixant de banda el seu càrrec de seleccionador sub-21, el nom d’Eloy Casals anirà eternament lligat a l’FC Santa Coloma, als títols aconseguits i a aquell crit de gol el 8 de juliol del 2014, a Yerevan (Armènia) que va permetre, per primera vegada, passar ronda a l’equip colomenc a la Champions League. El partit, aquest cop de l’Europa League davant l’Iskra, va posar el cadenat a la seva trajectòria futbolística i de vuit anys inoblidables com a porter de l’FC Santa Coloma: “Després de tants anys et quedes, normalment, amb els bons moments, amb els més feliços. Recordo els meus inicis a la Bordeta, els ascensos amb el Balaguer -amb Emili Vicente com a entrenador- i amb l’Sporting Mahonès i, com no, aquella classificació a la Champios, més enllà que fos jo qui marqués el gol”, introdueix Casals.

El porter, de 37 anys, en la seva etapa al club colomenc, va disputar 204 partits, va guanyar sis lligues consecutives, dues Supercopes, una Copa Constitució i va rebre set vegades el trofeu al porter menys golejat. “Li estic molt agraït al Santa Coloma per haver-me permès tornar a gaudir del futbol i per poder jugar a aquesta lliga. S’han aconseguit els èxits que hem merescut i fer sis lligues seguides a qualsevol país té molt mèrit”, destaca Casals. El també seleccionador sub-21, però, subratlla que en una trajectòria així “em quedo amb tots els companys amb els què he compartit vestidor i molts dels quals són amics i temps després encara mantens el contaacte”. La decisió de retirar-se i de penjar les botes i els guants acostuma a ser complicada de prendre. Casals ja li donava voltes a la possibilitat de deixar-ho estar a finals de 2019. “Ja vaig tenir alguna conversa amb la directiva al desembre perquè notava que s’apropava el moment del meu final. Si durant els vuit anys li he comentat que he gaudit molt, darrerament ja no ho feia tant i la motivació i les ganes no eren les mateixes”. En un punt així, l’aspecte mental i el físic tenen molt a veure i Casals ho exposa: “Segurament. Notava que això s’acabava i que les ganes de competir havien minvat. Ja vaig dir a la direcció del club que quan arribés el moment ho diria amb temps i així ha estat”.

El partit d’Europa League davant l’Iskra, que va acabar amb eliminació de l’FC Santa Coloma per penals, l’Eloy el va viure amb un pessic a l’estómac. Era l’últim i no hi havia marxa enrere. “El vaig gaudir moltíssim, com feia temps, sobretot per jugar pocs partits a causa del confinament”. Casals ha combinat, gairebé tota la vida, el seu periple com a porter i la faceta d’entrenador d’equips de base. Com a seleccionador sub-21, un cop tancada l’etapa com a jugador, té d’ara endavant un present molt il·lusionant amb una jove fornada de futbolistes que està destinada a seguir fent passes de gegant. Els Iker, Cervós, Aláez, Cucu, o Álex Martínez fa temps que volen tirar la porta avall.