Reportatge
Relleu garantit
Nahuel Carabaña va esmicolar aquesta setmana a Castelló el rècord d’Andorra en la prova de 3.000 obstacles. Després de 21 anys, Pep Sansa va veure com el seu crono quedava en no-res i va traspassar el relleu a una de les més fermes esperances de l’atletisme andorrà
El 1999, Pep Sansa va deixar el rècord d’Andorra de 3000 metres obstacles en 8’47. Una fita que, 21 anys després, ha tingut relleu i per la porta gran. “Després de molts anys m’he despertat sense ser recordman d’Andorra” va reflectir Sansa a les seves xarxes socials i és que, amb 20 anys, Nahuel Carabaña va esmicolar aquesta marca i la va deixar en uns espectaculars 8’36’’58 que rebaixaven en 11 segons el crono establert el ja llunyà 1999. “Quan vaig arribar a la meta vaig mirar el Kevin [Poulet] i li vaig preguntar repetides vegades quin temps havia fet perquè no m’ho creia” explica encara emocionat Carabaña. Una marca com aquesta necessita temps per ser païda i més quan s’ha aconseguit quelcom inimaginable. “Durant la cursa veia que estava en un ritme normal, sobre els 8:45, no vaig mirar en cap moment el marcador, el rellotge ni res i només escoltava els crits d’alè del Kevin” afegeix el Nahuel. “Quan vaig saber el temps em vaig quedar impactat, aturat uns tres segons perquè vaig flipar moltíssim i el primer que em va sortir va ser plorar”, reconeix. Sansa es quedava sense el seu rècord i destaca que “em part em vaig quedar una mica trist perquè perdo el rècord, però molt content perquè per fi tinc un relleu sòlid en la prova que m’agrada tant”. L’ex-recordman celebra que, a partir d’ara, “estaré encantat de celebrar tots els èxits que aconseguirà [Nahuel], ja que el que va fer a Castelló ja és d’un altre nivell, i no vull ni imaginar fins on pot arribar!” Des de 2014, l’ombra de Carabaña és Kevin Poulet, el seu entrenador, i director tècnic de la Federació Andorrana d’Atletisme: “La marca em va sorprendre, sí, però sabia que podia estar allà, sobre els 8:40 aproximadament. Ens ho mereixíem però encara no s’ha aconseguit res.” Poulet sostè que “l’objectiu ara és no obsessionar-se i anar pas a pas. Constància, treball i humilitat i seguir entrenant-se en la seva projecció”. Carabaña recull el testimoni. Jove, amb un futur envejable i el cap ben moblat, apunta que “sóc ambiciós i sempre vull més i més, així que ara toca seguir. Sé que els 8:36 és una marca espectacular però tenim els peus a terra i sé que m’exigiran més i sóc conscient que hi haurà dies dolents”. Pep Sansa només té paraules d’admiració per al seu relleu: “Me n’alegro moltíssim per ell. He compartit sèries i dies d’entrenament amb el Nahuel a la pista, intentant-lo ajudar, fent de llebre i em vaig adonar des del primer moment que si era constant, si mantenia la motivació i les ganes que tenia, al final podia fer grans marques.” A més, subratlla que “ell tot solet ens ha demostrat que en quatre anys s’ha plantat a l’elit de la prova i ha aconseguit un nivell espectacular”.
17è al rànquing europeu absolut
Poulet destaca que “la mínima mundial fa tres anys estava en 8 minuts i 32 segons, i això significa estar a quatre segons”. Ara Carabaña s’ha de centrar en el Campionat d'Espanya absolut –12 i 13 de setembre a Madrid– i on esperem “que estigui a prop”. A més, a l’agenda té marcat el Campionat d’Espanya sub-23 a Sevilla, el 27 de setembre. Amb la marca registrada al tartan del Gaetà Huguet de Castelló, Nahuel Carabaña s'ha situat en el 17è lloc del rànquing europeu absolut, 30è del món, i segon de la categoria sub-23.
El repte més imminent és el 6 de setembre. Carabaña competirà amb el seu club, el Club Atletisme Playas de Castellón, a la Copa d’Espanya, una trobada que es farà a l’Estadi Vallehermoso de Madrid. Sansa explica que ara a Nahuel “segurament es voldrà centrar en campionats de la seva categoria sub-23, en què pot lluitar pels campionats i amb un ull ficat en la categoria absoluta, on si millora la tècnica, pot aconseguir tenir un bon final i arribar bé de forces”. En l’aspecte que tothom coincideix i que es posa l’accent és que Carabaña, amb només 20 anys, “té marge i anys de sobres al davant per continuar progressant”. El seu marge de creixement permet somiar amb medalles, sí, però mantenint la serenitat.