Territori espartà

Després de molta incertesa, incògnites, neguits i dubtes, els espartans van tornar a desfilar pel país. No van ser les gairebé 5.000 persones d’edicions passades, ni tampoc va ser a Grau Roig, com era habitual, però els amants de les curses d’obstacles van gaudir ahir del seu esport amb la primera jornada de l’Spartan Race en el nou escenari que l’organització de la cursa i el comú d’Encamp van preparar dins del nucli urbà de la parròquia encampadana.

Ahir va ser el torn de la cursa esprint, en què els participants havien de completar un recorregut de cinc quilòmetres amb vint dels obstacles clàssics de l’Spartan Race. No n’hi va haver, però, alguns dels habituals amb aigua o fang que deixaven imatges espectaculars durant anys anteriors. I és que més enllà del canvi d’ubicació i de la limitació de participants a 500 per dia, la Covid-19 també va fer canviar la dinàmica habitual als espartans. Les habituals cares de patiment plenes de fang no es podien gairebé veure perquè els corredors estaven obligats a portar mascaretes durant bona part del recorregut, concretament ho havien de fer en el moment de la sortida i fins que abandonaven el nucli urbà d’Encamp, i a l’arribada el mateix. A més, abans i després de superar cadascuna de les dificultats els corredors tenien a la seva disposició gel hidroalcohòlic.

Tot i els canvis, la competició va seguir sent una competició, i el més ràpid va ser Thibaud Meyer, que va completar el recorregut en 53’51”, superant en gairebé deu minuts Gerónimo Barde i Martin Colmant, que van tancar el podi. Pel que fa a la categoria femenina, va vèncer Berta Vigo (1 h 21’35”) per davant d’Olga Ogarkova i Clara Esteve. Encamp va ser ahir territori espartà, i encara ho seguirà sent avui i demà amb més proves de l’Spartan Race.