El Tour tornarà el 2021 amb un final d'etapa i jornada de descans

El Tour de França visitarà Andorra el 2021, tal com va avançar el Diari el setembre del 2019, i ho farà amb un format similar al de les últimes ocasions en què la ronda gal·la va ser al Principat. Hi haurà l’arribada de la 15a etapa el diumenge 11 de juliol, un dia de descans l’endemà, i el que queda en dubte és si el dimarts 13 de juliol la 16a etapa de la Grande Boucle sortirà també del Principat, tal com és la voluntat de les autoritats i repetir el que ja es va fer el 2016 o el 1993.

El Tour del 2021 arrencarà el dissabte 26 de juny, finalment a la Bretanya i no a Dinamarca com estava previst, i arribarà al país a cavall entre la segona i la tercera i última setmana de competició. La 15a etapa de la cursa sortirà des del sud de França, està per veure si des de Prades o de Perpinyà, i tindrà un final en alt a les muntanyes del país. Tot i que s’havia estudiat que acabés als Cortals d’Encamp, va descartar-se per la gran infraestructura que porta el Tour i la manca d’espai que hi ha al punt més alt del port. Així doncs, tot apunta que es repetirà el final a Arcalís com els anys 1997, 2009 i 2016, sense descartar que la meta estigui a Pal, on també hi ha hagut finals d’etapa del Tour.

L’endemà, dilluns, es farà la jornada de descans al país, i els dubtes sorgeixen amb la 16a etapa el dimarts 13 de juny. La voluntat de les autoritats és que surti des del Principat (l’últim cop va fer-ho des d’Escaldes-Engordany camí a França), però segons algunes informacions, per aquell dia el final d’etapa està previst a Lannemezan o a Saint-Gaudens, a l’Arieja, amb una pujada inclosa al Tourmalet, fet que complicaria l’inici de l’etapa des d’Andorra per la gran distància que els ciclistes haurien de recórrer. Tot i que hi ha una altra opció sobre la taula, que és que el Tourmalet es pugi l’endemà, i es posaria un dels cims més importants del país veí en un dia especial i ple de simbolisme com és el 14 de juliol. En el cas que s’optés per aquesta segona opció , no hi hauria problema perquè el Principat fos també sortida d’etapa.

En tot cas, a final de mes (el dijous 29 d’octubre) es coneixerà el recorregut final del Tour.

REPORTATGE

Sinònim d’èpica i patiment La de l’any vinent serà la sisena vegada en què el Tour de França visitarà Andorra, en unes etapes que acostumen a tenir èpica i patiment pels corredors. Sense anar més lluny, l’última ocasió en què la Grande Boucle va aterrar al país, el 2016, l’etapa amb final a Arcalís va estar marcada per la forta tempesta d’aigua i calamarsada que va caure sobre dels corredors i que va deixar imatges èpiques a nivell televisiu. Aquell dia, el vencedor de l’etapa va ser Tom Dumoulin, mentre que el líder de la general va seguir sent Chris Froome (que actualment s’està entrenant al país), que no va mostrar cap feblesa durant l’ascens a la coma d’Arcalís. Però el Tour del 2015 també es recorda per Joaquim Purito Rodríguez, que va aprofitar la jornada de descans a Andorra per anunciar la seva retirada del ciclisme professional. L’anterior arribada de la ronda gal·la, el 2009, va ser més tranquil·la, tot i que no va faltar gens d’emoció. Amb 224 quilòmetres i sortida des de Barcelona, va ser l’etapa més llarga d’aquell any i Brince Feillu es va acabar enduent la victòria, tot i que totes les mirades estaven centrades en Alberto Contador, que va atacar per intentar endur-se el mallot groc, i va quedar-se a només sis segons. En aquella ocasió, gairebé 100.000 espectadors van gaudir de l’espectacle pels carrers i muntanyes del país, i s’estima que 1.500 milions de persones van seguir la prova en alguna de les 92 cadenes de televisió que la van emetre arreu del món. L’arribada del Tour el 1997 va tenir un nom i un cognom com a protagonista, el de Jan Ullrich, que va fer una exhibició pujant a Arcalís que li va valer situar-se primer a la general, una condició de líder que mantindria fins als Camps Elisis, en què va aconseguir així el primer Tour per a Alemanya. El 1993 el dominador de la ronda gal·la no era un altre que Miguel Indurain, que es va endur un bany de masses camí de Pal, on va acabar l’etapa que va guanyar el colombià Oliveiro Rincón. El ciclista navarrès no va patir per mantenir el mallot de líder ajudat també pel seu gregari Perico Delgado. Tot el contrari va passar a la primera visita del Tour al país, el 1964, quan el llavors líder i referent de la cursa, Jaques Anquetil, va tenir un mareig. La cursa va arribar des de Perpinyà en una jornada amb victòria de Julio Jiménez, i dos dies després, quan marxava direcció a França, Anquetil va patir un defalliment pujant el port d’Envalira que va estar a punt de costar-li la victòria final. Afortunadament per a ell, va acabar entrant a París líder amb 55 segons de marge.