Reacciona a temps (60-71)

Algunes victòries tenen un irrefutable component terapèutic. Sortir del Lotto Arena d’Anvers envoltat de confeti i havent espolsat molts fantasmes permet al MoraBanc Andorra, malgrat els dubtes indelebles, ajornar la seva cita amb el divan. Dubtes que es queden i no marxen, sobretot després d’una primera part deslluïda i fosca. Un parcial 13 a 34 a la segona part va permetre als tricolors inaugurar el full de serveis de l’Eurocup amb la primera victòria. Un triomf que va arribar després d’encaixar 47 punts a la primera part i només cedir-ne 13 als darrers 20 minuts.

Va sortir decidit el MoraBanc a explotar el joc exterior i, ben d’hora, va notar que tenia afilada la punteria. Tres triples, dos de Tyson Pérez i un de Paulí, van destapar el partit i el primer parcial per als andorrans (2-9). Dudzinski, amb 7 punts, i Ibrahima Faye es van començar a entonar i van estrènyer la situació fins al 13 a 14 que va donar peu a les primeres rotacions de Navarro. Els tricolors semblaven perdre fluïdesa i l’Antwerp va aprofitar l’avinentesa per agafar la situació per primer cop (20-17). És cert que Kenneth Smith es mostrava menys còmode sota la vigilància de Hannah però també ho era que a l’equip li costava cargolar la defensa i els belgues trobaven llançaments folgats (26-22). El segon acte va néixer destemperat, amb el MoraBanc massa erràtic –va trigar més de quatre minuts a anotar– i el Giants Antwerp començant a creure’s que podia anotar-se la primera victòria. El partit requeria, ara, pausa, ordre i cap, i Tyson semblava obcecat a sacsejar la situació mentre el quadre belga ampliava el marge a +11 (33-22) amb un parcial de 7 a 0, amb els andorrans negats sota la cistella i ofegats en atac. A més, Navarro es desesperava a la banqueta veient com a l’equip se li fonien els ploms també en defensa, a banda del desencert davant l’anella belga, i era incapaç de reaccionar. Encaixar 47 punts abans de l’interludi era un càstig dur, però que reflectia el que passava al parquet (47-37 al minut 20), tot i els dos triples consecutius de Hannah a les darreres bategades del parcial que van maquillar una mica la trista decoració. L’estadística va retratar el desencert: 3 de 15 en tirs de dos, set pèrdues i una sensació d’atacs desafinats que demanaven a crits la reactivació als vestidors. I va arribar, de manera aclaparadora. Després de rematar una primera meitat pastosa i gris, el MoraBanc va signar un parcial de 2 a 12 que va tenir Hannah, amb dues assistències, dues esgarrapades en forma de robatori de bola i un triple com a banderer d’un inici tan esperançador com contundent (49-49). L’equip recuperava confiança i repuntava en defensa, deixant en set punts l’Antwerp i segellant un parcial de 7 a 17 al tercer quart. S’arribava amb les forces igualades (54-54) i tot per definir als darrers 10 minuts, amb la necessitat de bolcar l’energia i el caràcter quan la brillantor t’abandona com passa amb el desodorant dels anuncis. El partit cridava al vertigen i la percussió, demanava marxa i no defallir al moment clau. Un parcial de 0 a 12 endreçava el panorama en el moment decisiu sota la direcció d’un inspirat Senglin.