Punt final forçat

Marc Oliveras ha hagut de superar milers de portes a les pistes durant la seva carrera esportiva al món de la neu però n’hi ha hagut una que no l’ha pogut passar, la de la Covid-19. I, afortunadament, no perquè hagi patit la malaltia, sinó perquè les causes econòmiques de la pandèmia l’han esquitxat de ple i han impossibilitat que trobi els recursos per seguir competint, fet que l’ha obligat a retirar-se del món de l’esport blanc als 28 anys.

Oliveras va estrenar-se en el món de l’esquí alpí i va formar part de l’equip nacional durant dotze anys, amb una gran trajectòria que va tenir dues participacions en els Jocs Olímpics d’hivern (Sotxi 2014 i Pyeongchang 2018), tres participacions en el Campionat del Món (Schladming 2013, Saint Moritaz 2017 i Are 2019) i gairebé una vintena de curses de la Copa del Món des que va estrenar-se en un supergegant a Val Gardena el 17 de desembre del 2010. Enmig, l’esquiador va haver d’estar apartat de la competició durant uns mesos quan se li va diagnosticar la malaltia del lupus el 2014, però no va rendir-se en cap moment i va seguir lluitant per tornar a fer el que més li agradava, i ho va poder fer amb escreix ja que la seva primera cursa després d’aquesta afecció es va traduir en una medalla de plata en el supergegant de la Universíada celebrada a Granada el febrer del 2015.

Mentre encara formava part de l’equip d’esquí alpí de la FAEva tenir una petita immersió en el quilòmetre llançat, en què va disputar dues proves de la Copa del Món a Grandvalira, però el gran salt va arribar amb el canvi de disciplina i el pas a l’skicross. Era fins aleshores una modalitat poc coneguda al Principat, però Oliveras va tancar la primera campanya amb bones actuacions tant en curses FIS com a la Copa d’Europa. La idea per a aquesta temporada era poder fer el salt de la Copa del Món, però va arribar la pandèmia i les conseqüències derivades que l’han obligat a retirar-se. “No he trobat les ajudes per poder competir un any més i la retirada és una decisió forçada, no pas voluntària”, explica Oliveras al Diari, i afegeix que “la meva intenció era fer una temporada més i estrenar-me a la Copa del Món, però amb la situació de la Covid-19 i la general no saps cap a on anirà tot, i jo no podia afrontar una temporada més personalment”. L’skicross no és una disciplina sota el paraigua de la FAE i per això no ha pogut rebre ajudes de la federació, però l’exesquiador no guarda cap tipus de rancúnia cap a l’ens i assenyala que “potser en aquesta fase sí que els he trobat a faltar una mica, però no tinc res a retreure’ls, l’skicross no està a la seva estructura i encetar aquesta aventura va ser una decisió meva”, i remarca que “potser aquest any, veient els resultats, he trobat a faltar que intentessin apostar-hi, però amb el coronavirus la situació és la que és i ells tampoc no tenen les ajudes necessàries en aquest moment, no puc dir-los absolutament res”.

Més de deu anys de carrera donen per a molt, però a Oliveras li costa quedar-se amb un únic moment de la seva trajectòria i assegura que “al final hi ha moltes situacions i bons moments, la primera Copa del Món, els Mundials i Jocs Olímpics”, però si ha de quedar-se amb un moment admet que és “el retorn després del lupus i la superació que va ser aconseguir la plata a la Universíada de Granada”.

El futur, amb neu

Tot i que la retirada encara és molt recent, el que Oliveras té clar és que seguirà lligat al món de la neu d’una manera o altra. “Segur que el futur és a prop de l’esquí i ara estic mirant de tancar una feina a prop de les pistes”, i afegeix que “la idea és entrar a poc a poc al món de l’esquí per si puc aportar alguna cosa a les noves generacions de tot el que he après durant aquests anys”. Per últim, clou que “tampoc no descarto altres projectes perquè m’agrada pensar en moltes coses, però ara ho he de pair i anant refent-me a poc a poc d’aquesta decisió”.