'Titan' Gabri

Ni ell mateix sabia on es ficava, però acabar una Titan Desert sent novell en el noble art de donar pedals té un mèrit notable. El seu nom apareix en la 64 posició de la classificació final en la categoria Màster 40 de la cursa que, enguany, s’ha fet a Almeria, al desert de Tavernes. “Vaig comprar-me la bici de BTT una setmana abans de la Titan”, diu entre rialles. Fins aleshores, només havia tastat la bicicleta de carretera i, sense adonar-se’n, es va veure carregant la màquina de dues rodes, nova de trinca, direcció Oasys Mini Hollywood.

És l’exentrenador de l’FC Andorra, Gabri García de la Torre, a qui van començar a enredar amb la bicicleta poc després del confinament. Resident al país, va pujar la que té de carretera a Andorra a finals de maig i allà va començar el seu idil·li amb aquest esport. “Vaig començar a sortir a entrenar cada dia, amb un bon amic, i cada cop em trobava millor”. Ja en la seva època de jugador del Barça, Gabri estiuejava a Sant Antoni de Calonge i allà es va plantar la llavor de l’atreviment. “Un mes abans de la Titan em vaig veure ficat en l’equip KH7-Logofrio i quan em van demanar la talla del mallot ja vaig veure que estava atrapat”, explica. La decisió d’anar a Almeria va ser tan ràpida i poc cerebral que no va tenir ocasió de, parafrasejant el gran David Broncano, recollir cable: “No em va donar temps ni a dir que no, ni a tirar-me enrere. No vaig poder ni pensar-m’ho”, afegeix divertit. Igual que altres andorrans com Marta Ballús, Edu Balart o l’incombustible Ramon Aranda, el gran repte de Gabri era ser finisher. “Jo la volia acabar, tenia l’al·licient de poder competir, de fer una prova i poder fer-ho com ho he fet em deixa un pòsit increïble. A més, el poc que havia fet era sempre amb bici de carretera, mai amb una mountain bike”, destaca. El tècnic català detalla que “era evident que patiria. A una Titan vas a gaudir però a patir i clar que hi havia moments que em preguntava, però què foto jo aquí?”. Com la gran majoria de participants, la convivència és un d’aquells moments que, fang, suor, llàgrimes, somriures i fred a banda, queden per sempre en el disc dur. “Han estat com unes colònies i l’experiència ha estat brutal. He conegut gent, hi ha hagut molt bon rotllo, companyerisme a dins de l’equip i he tingut sort de caure en el KH-7. Quan acabes fas una reflexió i te n’adones que ha valgut la pena” l’experiència, tant en l’àmbit esportiu com personal”.

Desitjant entrenar

Tot i que no amaga que li agradaria repetir aventura, al Marroc i a Almeria, el que té Gabri al cap és una pilota i una banqueta. “Dos setmanes després de la meva destitució de l’Andorra va arribar el confinament i tot ha estat més difícil, però espero poder trobar equip i tornar a entrenar aviat perquè tinc moltes ganes i és la meva passió principal”, subratlla. Gabri assegura no haver pogut veure gaire l’FC Andorra aquesta temporada però confessa que els tricolors “han fet reforços de molta qualitat i experiència, s’ha renovat bé la plantilla i s’ha mantingut una base que ja hi era”.