Un gol d'Iker dona oxigen a l'FC Andorra (1-0)

Demanava l’FC Andorra un analgèsic després de la desfeta de Tarragona. Una derrota feridora, de les que deixen pòsit i seqüeles i que només permet esborrar-se amb una victòria. La sumada davant l’Olot (1-0) va escollir Iker Goujón com a signant, després d’estar un temps a la cambra fosca, al racó de pensar. El seu cop a la taula no va poder ser més oportú per alleujar un Andorra necessitat de vitamina i de combustible. Un crit de llibertat per al seu talent, un gol de murri per permetre l’equip tricolor seguir creient.

El grup de Nacho Castro va facturar una notable primera part, amb gran sortida de pilota i amb un govern fantàstic per batre les dues primeres línies. A la zona d’influència li costava més. Focs d’artifici que males decisions no convertien en pólvora. Va sorprendre Raúl Garrido i l’Olot sortint amb defensa de quatre i provocant una ganyota en el cos tècnic tricolor que tenien el peritatge fet amb David Martín, Carlos Martínez i Iker jugant per dins, amb mobilitat extrema i deixant els dos carrils lliures per a les excursions de Pau i Martí Vilà. L’Olot, ben abrigat i amb les transicions i ajudes ben estudiades, deixava la pilota a l’Andorra, que va créixer a través de la possessió, donant xerrameca a la pilota i buscant la verticalitat dels puntes. No hi ha va haver senyals fins al minut 18, quan una errada de Soler va citar Iker amb Batalla. El davanter tarragoní de l’Andorra, des de la sala d’espera, es va anticipar a una entrega del defensor olotí i va descomptar el primer a l’àbac. De fet, el primer i l’únic, però suficient per alleugerir els tricolors, que només Martí Vila amb un xut no gaire incòmode des del vèrtex i Bover van escalfar el porter garrotxí fins l’arribada de l’interludi.

Per moments, l’Olot es va envalentir i va discutir la possessió però sense que li arribés ni per fer pessigolles a Bañuz. A més, en cas d’atreviment, Mantovani i Gaffoor s’encarregaven de marcar la línia i de deixar clar que per allà no passava ningú. Sense més gols que reflectissin la superioritat, els tricolors no van sotmetre tan netament l’Olot a la represa. Encara recargolat, l’equip de Garrido va començar a espolsar-se els complexos i va començar a posar el focus sobre Bañuz, però amb més intencions que ullal. Kilian Grant ho va provar amb un cop de cap tou, amb poc dibuix, i també Barnils amb un xut desviat. Ens els trams de dubte, a l’Andorra li va semblar suficient romandre ben armat davant d’un Olot afaitat i sense punta. Opcions per posar el pany en va tenir poques l’equip tricolor. Carlos Martínez no va saber resoldre davant Batalla i Riverola va enviar fora un xut després d’una aventura d’Iker. Nacho Castro va moure fitxa i va donar veu a Casadesús, Aguado i Ruben Enri, per acabar de desmuntar la coartada de l’Olot, que acumulava massa minuts de mèrit, agosarat i disposat a aigualir la festa. Una centrada de Casadesús que va desembocar en una rematada acrobàtica però poc clínica d’Enri va ser la darrera aproximació d’un Andorra abandonat ja per la inspiració. L’equip va tenir l’ofici i la saviesa per saber guardar la pilota, patir

–no gaire– no arriscar i assegurar el triomf. El savoir faire i la pausa que, segurament, no es va tenir a Tarragona. Lliçó apresa en un equip que mostra espinada.

EL VESTIDOR

"SÓN TRES PUNTS MOLT IMPORTANTS"

Nacho Castro

L’entrenador de l’FC Andorra estava visiblement satisfet per la victòria i va subratllar que eren “3 punts molt importants”. Per superar el cop de Tarragona, Castro va explicar que l’equip “ha fet un bon partit i ha tingut molta personalitat amb pilota”. El tècnic tricolor va comentar que “hem estat superiors, sobretot a la primera part”.

Iker goujón

El davanter tricolor va reconèixer que necessitava el gol “després d’unes setmanes participant poc” i que l’equip ha sabut rescabalar-se de la dura derrota encaixada a Tarragona.