Adeu a la Copa (2-0)

Semblava escrit a l’imaginari col·lectiu que no era l’any de la Copa. Amb un Burgos molt superior, Bover i Iker Goujón van poder mudar el partit a la pròrroga, però no va aparèixer l’encanteri, ni una alenada desesperada, ni un gir afortunat del guió. A més, Saúl Berjón, en fora de joc, va rematar al darrer sospir un FC Andorra massa rovellat per la inactivitat i amb altres inquietuds al cap. Un 2 a 0 que es tradueix en l’eliminació del torneig i en la necessitat de focalitzar els esforços en la veritable batalla, la lliga.

Es presentava encarcarat l’Andorra després d’estar gairebé un mes sense competir, purgant el brot de coronavirus, però famolenc de disputes i possessions i, en definitiva, de jugar i de sentir el cuquet del futbol. Nacho Castro va allistar un onze esquitxat amb habituals i futbolistes amb menys presència, un maridatge que va resultar un dibuix amb tres centrals –Pastor, Adri Vilanova i Pedraza–, amb Ballarín de carriler i ajudant en les transicions. El tècnic asturià, amb Loureiro encara fora de combat, no va voler arriscar i va deixar Pau Martínez a Andorra, amb l’Hospitalet i la lliga, allà on es remenen les cireres, a l’horitzó.

Va destapar imperatiu el partit l’equip tricolor, amb una pressió alta i amb un verinós cop de cap de Pedraza que Óscar López va saber refredar. Ho va provar també Borja Herrera amb un servei llunyà de falta sense cap conseqüència però, en aquest punt, ja va saber el Burgos desxifrar on estava el punt feble. A Pastor li va costar acomodar-se al perfil dret i queia massa pel centre, un esvoranc on, un cop descobert, l’equip castellà va començar a voler treure petroli amb les escaramusses de Javi Gómez i Piscu. Bañuz va irrompre per treure una pilota a Alarcón i el pal va escopir una fuetada d’Álvaro Rodríguez. El mateix lateral burgalès trucava de nou a la porta amb un xut que marxava a la riba, després d’un telegrama enviat des de la mateixa banda dreta tricolor. L’Andorra es va saber reajustar i cargolar, ja amb defensa de quatre, i començava a tenir menys ensurts per agrair l’arribada de l’interludi.

Feia la sensació que el partit se’ls feia pesadot als tricolors, mig borrós, pastós, fins que Castro va reclutar Rubén Bover i David Martín, necessitat d’una sacsejada i d’atorgar més tonatge a les intencions de l’equip. Casadesús es va citar sense sort amb Óscar López, el porter local, però entossudit a reobrir la ruta pel costat de Pastor, el Burgos va fer tremolar Bañuz amb un cop de cap de Juanma. El preludi del primer gol de l’equip castellà i la resolució de Javi Gómez embocant una aventura gremial del mateix Juanma i Pisculichi. L’Andorra, estàtic i destenyit, no va saber virar la inèrcia del partit i el Burgos, amb uns entremaliats Piscu i Juanma, va poder, fins i tot, augmentar el càstig si no haguessin aparegut Bañuz i la poca afinació dels atacants de l’equip castellà. L’entrada d’Iker Goujón va ajudar a fer caminar pel filferro el Burgos amb algunes escaramusses escadusseres que podien alimentar l’esperança, ni que fos desesperada, dels tricolors. La Copa, definitivament, es va esvair amb el fibló de Saúl Berjón a l’ocàs.

EL VESTIDOR

“Ha passat el que ha fet més mèrits” Nacho Castro. L’entrenador de l’FC Andor­ra es va mostrar resignat en la valoració postpartit. El tècnic asturià va reconèixer que el Burgos havia merescut superar l’eliminatòria. “Ha passat l’equip que ha fet més mèrits per aconseguir-ho. Hem competit bé, però el rival ha estat superior”, va explicar. Castro va afegir que “hem tingut opcions fins al final però també ells han generat molt per fer més gols abans del 2 a 0”.