Un FC Andorra sense ullal salva un punt (1-1)

L’FC Andorra no està per romanços. Amb més o menys brillantor, però un cop agafada l’embranzida i la velocitat de creuer segueix fent l’ullet al lideratge. Amb instint terminal, amb encert i amb més mala llet en la definició, l’equip tricolor ja hauria fet el cim. Ja hauria conquerit la primera plaça que a Prada de Moles es va escapar en signar davant del Badalona unes taules de les que fan arrufar el nas (1-1). Un gol de Casadesús va aportar medul·la a un Andorra al qual se li fa de nit quan posa els peus a l’àrea rival i al qual no li arriba la voluntat per transformar el que genera.

Va destapar jeràrquic el partit el Badalona i amb l’Andorra mandrós a l’hora d’encaixar-se en el guió. Els de Nacho Castro es van veure obligats a redefinir la recerca de les vies d’aigua de l’equip català, ben ordenat darrere, amb Robusté i Moyano, i tancant amb defensa de cinc quan l’Andorra trepitjava zona d’influència. Amb problemes per batre línies, els tricolors es van armar de paciència per intentar construir, per mastegar el fil però al grup li segueix costant sang i suor mirar al gol a la cara. Mentre l’Andorra buscava la cobertura, Robert Simón va treure el fibló i va aprofitar una falta d’entesa entre Vilanova i Ratti per avançar el Badalona (0-1). Obligat a virar la inèrcia, l’equip tricolor va apujar la velocitat de pilota, esperonat per la necessitat, i li va sonar el despertador. Bover i Hector Hevel van començar a governar i el grup semblava créixer al dictat dels pivots. Una escaramussa de Carlos Martínez i una falta tova exposada per Bover als 41 minuts a les mans de Dorronsoro van ser els únics cops que l’Andorra va aconseguir trucar a la porta dels badalonins al primer acte. Pau Martínez, molt actiu pel carril, no enllaçava amb els puntes i l’equip va començar a remenar més pel centre per trobar superioritat amb Hevel i amb Martín, que es movia amb més llibertat. Quan els tricolors es mostraven en un punt òptim de cocció va poder arribar el cop de gràcia del Badalona. Una excursió de Toledo per la banda dreta la va esclafar Musa al travesser davant la cara alleugerida de Ratti, que esbufegava conscient del que havia pogut passar. Hector Hevel, un pop amb botes, cada partit que passa llueix més galons i, de vegades, fa la sensació que això li queda petit. Poc després que l’holandès enviés una bola per sobre de Dorronsoro, Nacho Castro va donar rodet a Casadesús per atacar amb dues puntes. Carlos Martínez va creuar en excés el que podia haver estat l’empat i Casadesús va encertar a recollir i bressolar una pilota a l’àrea al 68 per segellar les taules. Al darrer tram, l’Andorra, mogut pel cansament i la precipitació, va entendre que no era el dia d’assaltar el pic.

EL VESTIDOR

“Hem estat molt superiors” Nacho Castro. L’entrenador de l’FC Andor­ra es va mostrar resignat pel resultat però satisfet amb la feina de l’equip. “Hem fet un partit molt bo i només la manca d’encert i d’efectivitat de cara a porta ha evitat que suméssim els tres punts.” Pel tècnic tricolor, “hem estat molt superiors al rival i hem tingut més continuïtat en el joc que en altres partits”. Castro va afegir que “a la segona part hem seguit mostrant ambició”, tot i reconèixer que s’havia acusat, al final, el cansament.