Reportatge
Una figura controvertida
Eder Sarabia va néixer sent ja futbolista. O gairebé. Per les seves venes corria sang de davanter, la del seu pare Manu Sarabia, que va jugar 379 partits a primera amb l’Athletic Club, on va marcar 118 gols. Ell també va fer de jugador, però les lesions van fer que es retirés ben aviat, als 24 anys, a causa de les lesions. Aquesta retirada prematura va fer que iniciés ben d’hora la carrera com a entrenador, que va iniciar al juvenil del Vila-real. Al conjunt groguet va fer també de segon entrenador del filial amb l’exfutbolista Nihat, abans de provar sort a la República Dominicana en una acadèmia del Madrid.
Després va arribar la gran oportunitat gràcies a Quique Setién, company en el seu dia del seu pare al Logronyès, que va decidir incorporar-lo al seu staff a la UD Las Palmas, a la Primera Divisió espanyola. Tot seguit va arribar el salt al Betis i, posteriorment, el gran boom amb el fitxatge per l’FC Barcelona acompanyant Setién, en una aventura que el va situar a la primera línia mediàtica i on va despertar diverses polèmiques pel seu caràcter. El tècnic càntabre confiava molt en ell com a ajudant i va convertir-se en un dels segons més mediàtics de la lliga espanyola.
Viu els partits amb molta intensitat i ha estat expulsat en diverses ocasions degut a la seva vehemència. A més, a causa del seu caràcter, va tenir enfrontaments amb els futbolistes de primer nivell del club blaugrana com Leo Messi (que també té una part de l’FC Andorra) o Luis Suárez, segons la premsa catalana. Un cop cessat pel Barça després de la desfeta a la Champions, Sarabia no havia tornat a entrenar i aquesta serà la seva primera aventura com a entrenador principal. En l’àmbit personal, Sarabia trobarà una benedicció al país, ja que és un gran aficionat al món del ciclisme.
“En 10 anys he d’estar de primer entrenador escoltant l’himne de la Champions a una banqueta”, deia el 2018 en una entrevista al diari Marca quan li preguntaven sobre la seva estrena com a primer entrenador. Una frase que recorda la que va pronunciar en el seu dia Gerard Piqué sobre la Lliga de Campions. Mig any després, Piqué i Sarabia es retroben, però amb un canvi de rols i amb el defensa fent de cap.