Justo Ruiz demana "seny" als jugadors i la federació

L’esclat de la revolta de la selecció absoluta d’hoquei patins, provocat per la designació de Miquel Umbert com a nou entrenador i la renúncia de vuit jugadors a seguir amb la selecció, ha fet moure fitxa el Govern. El secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, ha estès la mà a les dues parts implicades –federació i jugadors– i les citarà properament a una reunió per intentar mitjançar en el conflicte i que s’hi pugui trobar una solució.

Un cop coneguda la situació i la versió dels fets, tant de la junta com dels jugadors, el secretari d’Estat reconeix al Diari que “entenem que s’ha d’arribar sí o sí a una entesa”. Justo defensa, lògicament, la legitimitat de la directiva de la federació de designar el tècnic que cregui més convenient, però “s’ha de valorar el recorregut d’aquest equip, que ve d’un projecte de molts anys i que ha donat els seus fruits”. En aquest sentit, Ruiz va afegir que “seria una llàstima que es trenqués tot d’aquesta manera i intentarem seure tots en una taula, posar una mica de seny i ser coherents”. També va deixar clar que “si no tingués l’esperança i la confiança que això es pot solucionar no hi intervindria”, i va demanar que “les parts han de ser tolerants i conscients del que hi ha en joc, que està molt per sobre de qualsevol discrepància”.

Unes diferències que venen de lluny i amb diferents actors implicats, amb major o menor incidència. “No és còmode i em sap greu, però si dues parts tenen un criteri tan diferent és difícil”, va explicar l’expresident de la federació Lluís Pallarés. “No he parlat amb la junta perquè hi estic força desvinculat, però suposo que si han pres aquesta decisió és perquè creuen que és la correcta, tot i que és evident que comportarà un perjudici a la selecció”, va afegir. Pallarés va comentar que “pel que fa a seleccions nacionals no n’hi ha gaires amb aquest nivell i és difícil aconseguir representar Andorra en l’àmbit europeu o mundial. Aquí conflueixen interessos de tot tipus i quan és un país petit com el nostre tots els actors tenen molt de pes. En un país com Espanya, per exemple, la junta directiva pot tenir més força, però aquí com que hi ha menys jugadors la junta queda contra les cordes”. Per part seva, Xavier Picanyol, secretari de la junta i assenyalat per un suposat favoritisme –el seu fill és entrenat per Umbert al Sentmenat–, va deixar clar que l’elecció del nou tècnic “és una decisió de la junta, i que el Miquel [Umbert] fos entrenador del Bernat [Picanyol] és una casualitat, igual que abans, quan Climent Padrós ho era de Llorenç Miquel”. “A la junta som deu persones i vam decidir-ho entre tots”, va sentenciar.

Miquel Umbert, sorprès

Miquel Umbert es va mostrar molt sorprès pel rebuig dels vuit internacionals. “Els jugadors deuen tenir els seus motius, ho desconec, però jo no he treballat mai amb cap d’ells i mai hi he tingut cap conversa perquè no s’ha donat el cas. No puc fer cap valoració perquè ni els conec, ni ells em coneixen, i ells sí que la fan sense conèixer-me, però no en sé els motius”. El nou tècnic va lamentar que “ja tinc algun tiro tirat, no els conec de cap manera, i la sorpresa és que ells valorin el que he fet aquests 50 anys”. El que Umbert té molt clar és que “em posaré a treballar amb la federació amb la matèria primera que tingui, i intentaré fer una bona feina i fer-los créixer”.