Lideratge maleït (1-2)
Un FC Andorra desenfocat i sense punta encaixa la primera derrota a Prada de Moles i torna a perdre l’oportunitat d’encapçalar la taula
No sembla el govern de la classificació fet a mida de l’FC Andorra. El lideratge, ja fins a tres vegades, li ha negat el pa i la sal a l’equip tricolor, que sembla perdre l’encanteri quan li ha de mirar als ulls. Li suen les mans, li batega el cor a una velocitat inusitada, tartamudeja i quan percep la negativa se li fa tard per recollir cable. Badalona, Nàstic i ahir un Cornellà abrasiu quan tocava (1-2).
Sarabia va sacsejar l’onze amb sis canvis respecte a l’equip que va empatar dissabte contra el Nàstic. Va donar rodet a peces menys habituals com Sergi Serrano, qui va començar reivindicatiu i atrevit però va acabar evaporant-se. Un xut d’Àlex Serrano va posar el primer focus sobre Bañuz, que retornava a la titularitat i que va servir per obrir foc. El guió establert no semblava virar en excés al d’altres tardes a Prada de Moles. Monopoli de pilota de l’Andorra, amb el Cornellà ben cosit a la seva parcel·la i llançant escaramusses a la mínima que els tricolors miraven a les musaranyes. Així va arribar el primer brindis del verds. Agus Medina va enfilar el seu carril, el de la dreta, i va aprofitar el poc trànsit per telegrafiar una assistència que Eloy Gila, sol, va agrair amb una alenada (19’).Un inopinat gol que amenaçava de descol·locar els tricolors. Quan l’Andorra començava a respirar amb certa celeritat i precipitació, unes mans de Pol Moreno van permetre a Carlos Martínez ajusticiar Juanma des del punt de penal (30’). L’empat va alliberar descaradament l’Andorra, que va construir més i va colonitzar amb més assiduïtat la parcel·la cornellanenca. Carlos Martínez va rebentar la bola al cos de Juanma quan es configurava el segon bingo dels tricolors, Rubén Bover va demanar pista amb un xut llunyà que va refredar el porter verd i Kike Saverio exhibia part del seu repertori per treure-li la cadena més d’un cop a la defensa del Cornellà.
El pas per vestidors va alterar l’ecosistema. L’Andorra governava la possessió, però la falta de contundència la contrarestava el grup de Guillermo Fernández Romo amb alguna aventura escadussera. Agus Medina va dibuixar una falta que es va passejar per davant de Bañuz, encongint el cor dels tricolors. El preludi del cop de gràcia. La connexió entre Agus Medina i Eloy Gila va tornar a ensenyar les costures de la defensa tricolor i el capità cornellanenc, de cap i sense oposició, va fer sonar el rèquiem (56’). Eloy Gila, poc després, es va tornar a citar amb Bañuz i la pilota, escopida en l’acció, va caure als peus de Max que la va enviar xiulant a l’esquerra del porter tricolor. Sarabia va arrufar el nas i va allistar Iker, Riverola, Martí Vilà i Pau per trencar la inèrcia i aportar benzina al tram final. Però ben poc va generar l’Andorra i, quan ho va fer, se li va fer de nit. Al minut 82, Pedraza va citar Carlos Martínez amb Juanma però el golejador tricolor va frustrar les taules enviant la bola fora. Al Cornellà, equip avesat, murri i amb ofici, li va arribar de no desfer l’embut i empastar bé la defensa per cordar l’assalt a Prada de Moles.
EL VESTIDOR
"HA FALTAT CONTUNDÈNCIA"
Beder Sarabia, l’entrenador de l’FC Andorra es va mostrar un pèl decebut pel resultat i va reconèixer que “ens ha faltat control, tot i tenir més possessió i generar més ocasions, però ells han estat més encertats”. El tècnic tricolor va reconèixer que a l’equip li va faltar “contundència” a les dues àrees i que “hem estat massa imprecisos”. Sarabia va defensar que “la culpa sempre serà meva en qualsevol derrota” i que “no ens preocupa gaire” el fet de no haver accedit al lideratge, tot i que “és bonic”.