El BC MoraBanc guanya el València de la mà de Hannah (84-72)

“La vida és més fàcil amb Clevin Hannah”. Clar, concís i directe. El tècnic del MoraBanc Andorra, Ibon Navarro, va abandonar per un instant el seu habitual posat seriós per deixar un mig somriure obligat per l’exhibició que el base nord-americà acabava d’oferir. 26 punts, set triples -de vuit intents-, 4 assistències i 34 crèdits de valoració va ser l’esquer al qual l’equip tricolor es va agafar per facturar una incontestable victòria, d’aquelles de traçada llarga i de prestigi, davant el València Basket (84-72). No perdia des del 22 de novembre el grup de Jaume Ponsarnau a l’ACB i només el seu encert el va permetre arribar a la primera aturada amb avantatge (12-17). El MoraBanc Andorra es mostrava segur, amb el múscul intacte, amb energia, però desenfocat en el tir i aquest va ser l’únic argument que va evitar guanyar les primeres hostilitats més enllà de l’intercanvi de cops. A l’inici del segon acte, quan el València repuntava, Gielo, amb dos triples, va tallar en sec les intencions dels taronges i una penetració de Sergi García va col·locar als tricolors al llindar (20-21). En aquest punt, el partit va fer un viratge decisiu amb els tricolors traient el fusell i començant a peritar les opcions fora del perímetre. Gielo, Jelinek i Hannah van posar al volant el MoraBanc (33-30) a poc menys de dos minuts per l’interludi. Un segon parcial notable (27-17) que permetia els andorrans anar a vestidors mantenint seqüència guanyadora reforçada des dels 6.75 -vuit triples-

La tornada de l’interludi no va variar l’ecosistema, amb els tricolors eixugant a ritme de triple qualsevol intent de treure el cap dels de Ponsarnau. Imperatiu, el MoraBanc va agafar volada i el timbre d’autoritat, esborrant d’un cop de ploma la inèrcia que arrossegava el grup de Ponsarnau, fantàstica, amb 12 victòries consecutives (49-38). Hannah es va descamisar i va esmicolar des de fora al valencians, que es trobaven desactivats i encarcats. Els camins de Clever són inescrutables i amb la seva bastida i metralla semblava el grup de Navarro trobar el millor baixador (55-43). Va ser Gielo qui s’encarregava d’abocar aigüa al vi quan apareixia l’orgull de Dubljevic i Van Rossom. El pivot montenegrí del València semblava dels pocs que estaven bojos per la música i que volien desmarcar-se del to gris general del seu equip. A poc més de dos minuts per la tercera aturada, la psicologia del MoraBanc es va posar a prova i va resoldre la situació amb maduresa i savoir faire. L’equip no es va desconnectar del partit, tot i veure que els àrbitres es van fer l’orni després d’una clara agressió de Kalinic a Llovet, amb flaire d’antiesportiva, que no va ser mereixedora ni d’instant replay. Plou sobre mullat, però els andorrans van saber cordar la tercera mànega abraçant-se a la fe (61-51) i al tram definitiu li va arribar amb el discurs i la inspiració de Hannah per precintar la desena victòria del curs. Una injecció de confiança i un notable exercici defensiu i anotador per fer front a la propera batalla de l’Eurocup a Kazan.