Hannah lidera la remuntada del MoraBanc (92-86)

En aquestes alçades de la pel·lícula, no sembla voler dissimular Clevin Hannah la seva tirada pel risc. Quan l’adrenalina envoltava la bombonera, quan el neguit era més evident amb el BAXI Manresa governant amb +13, el base amb passaport senegalès va apujar el volum de la festa. Va demanar la paraula i la bola i va començar el discurs. Era el seu moment. A Hannah l’envolta una aura especial quan olora el perill i quan el brindis pel seu equip es troba en entredit, s’espolsa el frac, escalfa el canell i, amb una suficiència indiscutible, deixa veure tothom que quan el MoraBanc Andorra s’agafa a una fusteta perquè hi ha maror, ell és allà per dirigir l’arribada a la riba. 22 punts i quatre triples per portar el partit a la pròrroga (78-78) i aconseguir una victòria, taquicàrdica i signada per cor, fe, insistència i els atributs aquells que mai ens atrevim a pronunciar en públic (92-86).

Semblava pressupostat que el partit s’abocaria a un final ajustat i de poca anotació, atès el primer quart, amb més despropòsits que encerts, amb un MoraBanc marcit. Escapçat l’equip tricolor al joc interior, li va costar filar en atac en la posada en escena i el Manresa va agrair el context per sortir amb un 7-11 i agafar un primer avantatge. Intercanvi de cops insuficient fins a tancar un borrós primer acte amb la sensació que calia filar molt més prim en les dues zones (15-18). No repuntava el grup de Navarro, que semblava anar amb una marxa inferior i no aconseguia recargolar la defensa. Sima i Mason estiraven a +9 el coixí manresà (19-28) i Ibon cridava els seus a capítol. A les dificultats per trobar tirs còmodes s’afegia l’encert dels de Pedro Martínez, més vius i inspirats (24-34), i els dubtes dels tricolors, encongits, de cara a provar l’anella. Un triple de Sergi García donava la benvinguda a l’interludi amb una mica més de focus, però amb massa dubtes sense espolsar (29-36). Amb els vaivens que caracteritzen els tricolors, la incertesa es començava a escampar, tot i que Hannah -set punts en el tercer quart- va aparèixer per convidar l’equip a abraçar-se a ell. L’agitació i el neguit, però, no s’esfumaven perquè Eatherton trepitjava pintura amb autoritat, Ferrari afinava el fusell i el MoraBanc era incapaç d’acabar-se d’ajustar (43-55). El tercer quart es va convertir en una cercavila anotadora. No emetia senyals l’equip de Navarro com per acollir una esquerda d’esperança en tancar la tercera mànega, però, i aquesta era la millor de les notícies, el Manresa tampoc marxava amb suficiència (53-60). Arribats al parcial resolutiu, el conjunt andorrà només podia prémer les dents i mastegar sorra. Aquí, quan més encallat estava l’equip, Hannah va acaparar els focus i va recalcular la ruta. Va ser Jelínek qui va acompanyar en l’elaboració del punt d’inflexió, amb un triple a falta de 4’59”, preludi de la sacsejada de Clever per al 75-76. DJ ho va provar a la desesperada amb 78-78, bola al ferro i pròrroga. El minipartit de cinc minuts al temps suplementari no va tenir més història que la que va marcar Hannah per treure el confeti i per esbufegar alleugerits.