L'FC Andorra ja és equip de Primera RFEF (1-1)

Ja ho sabíem, però el format de la Segona B és pura ansietat, una fuetada insana d'adrenalina que t'obliga a viure en l'agonia des de la primera jornada. Un play-off interminable des de l'inici, que l’FC Andorra només va resoldre a la darrera alenada del partit que tancava la primera fase. Amb els tricolors agraint a la distància l’empat sense gols a Badalona que els facturava a la Primera RFEF, Carlos Martínez, de cap, al minut 95, abocava sucre a una classificació aconseguida amb sang, suor i fetge (1-1). Ascens a la nova categoria i via lliure per seguir somiant amb la Segona Divisió A. El partit no va ser agradable i no va amagar les dificultats de l’Andorra per generar. Ben articulat, l’equip tricolor es va defensar amb la pilota des dels primers batecs. Cloroform al Lleida Esportiu amb possessions eternes i la recerca, de tant en tant, de Saverio i de Casadesús i Carlos Martínez si es desancoraven. No és el de Molo un equip amb jugadors totèmics ni excessivament imaginatius, però sí un bloc coral i solidari. El Lleida era conscient que s’hauria de moure al dictat de la partitura de l’Andorra, molta possessió i xerrameca amb la pilota. Partint d’aquesta premissa, els tricolors van gestionar el context sense ansietat i amb la suficiència que dona saber que si tens la pilota hi ha menys opcions que passin coses. I si no passava res, flors i violes per signar amb sang el punt de l’accés a la Primera RFEF. Però va passar. Albert Torras va bufar una pilota gairebé a la línia de gol després d’un rebuig poc acadèmic de la defensa tricolor i va avançar el Lleida (1-0). La por al cos i l’obligació de canviar de coartada per no estar amb el cap a Badalona. La necessitat apretava però l’Andorra seguia lluny del radar de Pau Torres, amb Saverio ofuscat i sense cobertura, i amb la parcel·la creativa sense imaginació per enllaçar amb els puntes. Es va arribar a la treva amb l’única acció enverinada dels tricolors. Un cop de cap que Carlos Martínez va enviar al travesser. Va ser el Lleida qui va buscar els guants de Ratti amb més convicció després de l’interludi, amb una escaramussa de Fall i un xut de Torras que va treure Riverola sota pals. Hector Hevel i Loureiro es van citar sense fortuna amb Pau i, amb l’equip afaitat en atac, el dipòsit es buidava. El Barça B picava l’ullet a l’Andorra qui, alliberat per haver cordat ja la Primera RFEF, va decidir donar el cop de gràcia.

EL VESTIDOR

“L’equip ha cregut fins al final”

EDER SARABIA. L’entrenador de l’FC Andorra estava visiblement feliç per haver aconseguit el primer repte de la temporada. “Malgrat les adversitats, els nervis i la tensió per tot el que hi havia en joc, l’equip ha perseverat, ha fet un pas endavant en maduresa i solidesa i ha cregut fins al final”. Sarabia no es va voler oblidar de l’extècnic Nacho Castro, a qui va agrair “tota la feina feta” i el va fer partícip de l’ascens a Primera RFEF perquè “part d’aquest ascens és d’ells [de l’anterior cos tècnic]”.