Segona victòria consecutiva de l'FC Andorra (1-3)
L’equip tricolor assalta el Mini Estadi de Vila-real i la segona victòria consecutiva en la nova fase el col·loca segon del subgrup
La segona fase de la curs està tenint per a l’FC Andorra un efecte alliberador. Sense grillons i sense les brides de tenir l’obligació de cordar, com a mínim, la presència de l’equip a la Primera RFEF, l’Andorra es converteix en un equip atractiu, amb instint assassí i que no està per romanços. A la Ciutat Esportiva de Miralcamp, dansant sota la pluja, el grup de Sarabia va replicar el seu cop d’autoritat i va fer sonar la campana (1-3).
La immaculada gespa del Mini Estadi afavoria qualsevol ball amb la pilota i per la filosofia del filial groguet i l’Andorra s’endevinava discussió de les llamineres per la possessió. A més, els dos equips es van destapar simètrics en dibuix, amb un 4-3-3, i Pau Martínez i David Martín ben oberts als perfils. Sembla Sarabia tenir més tirada en aquesta segona fase per aquests dos extrems, traient protagonisme a Saverio o Iker Goujón i, en el migcamp, el sostenidor d’Aguado ha agafat més volada que Bover. No va ser un partit massa ortodox a les primeres alenades, amb intencions episòdiques de l’Andorra i massa gent apinyada pel centre, un embut que no afavoria la improvisació. Enmig del peritatge es va trobar el Vila-real B amb el gol. Una falta directa apuntada per Lozano, acadèmica però no feridora, va fer befa a Ratti amb un bot inoportú abans de dormir a la cova (1-0). David Martín va intentar, posteriorment, ordenar el panorama amb una escaramussa que va refredar Jörgensen, però als tricolors els feia falta quelcom més que arribades aïllades. Adrià Vilanova, al minut 20, va mossegar una pilota telegrafiada per Hector Hevel, però el control de la situació no brollava i Arana i Àlex Millán aprofitaven els espais per incomodar la primera línia tricolor. Entre intencions, va emergir la rosqueta subtil d’Hector Hevel, inabastable per a Jörgensen, que espolsava el gol del Vila-real B i signava les taules per tancar el primer acte (1-1) amb certa dolçor i convicció. Un xàfec imponent va donar la benvinguda a l’entreacte i, amb la superfície xopa i lliscosa, la pilota volava i semblava l’Andorra xipollejar satisfet en el seu hàbitat. Amb la pluja com a sonall, l’escamot de Sarabia es va descamisar i després d’un xut de Riverola que va espantar el porter groguet, Pau Martínez va alliberar els tricolors als 55’ amb una xut clínic (1-2) traient petroli d’una bola bressolada i pentinada per Hevel. El Vila-real B, però, no dimitia i Carlo Adriano i Lozano van enviar dues fuetades al pal i ja se sap que en tota victòria es necessita la deessa fortuna de la teva part. Una màxima que es va encarregar d’arrodonir Carlos Martínez amb el tercer brindis, en agrair amb un moviment de pur capo cannoniere una assistència de Martí Vilà (1-3). I com a bona metàfora, quan l’Andorra va cordar la feina i es llepava els dits, el cel es va obrir per picar l’ullet a l’equip tricolor i seure a la taula dels que volen pujar a Segona A.
"EL MILLOR PARTIT DE LA TEMPORADA"
Eder Sarabia, l’entrenador de l’fc andora va mostrar-se molt satisfet per la victòria i va manifestar que “hem fet un dels millors partits de la temporada”. El tècnic va destacar que, malgrat el gol encaixat, “l’equip s’ha sabut refer i ha estat fidel en tot moment al que havíem preparat”. Sarabia va afegir que “ja vam dir que ens va poder la pressió a l’hora de cordar la classificació” i que ara “hem fet un pas important”.