Pallissa a un equip sense forces (79-51)

La temporada se li està fent eterna al MoraBanc Andorra. Desfondat, cansat i desencaixat, a l’equip tricolor no li arriba amb les intencions ni amb els arravataments d’orgull. El cap i les cames no funcionen i la frustració s’està apoderant d’un equip que no mereix llanguir ni patir de la manera que ho està fent. La duríssima i inapel·lable derrota al Fontes do Sar davant de l’Obradoiro, la cinquena consecutiva a la Lliga Endesa, aboca els tricolors a caminar pel desert tot el que resta d’un curs, realment, per oblidar (79-51).

Era un partit, el de Santiago, per recuperar l’atractiu, per abraçar-se a la confiança, per aplicar un vernís d’il·lusió a una caiguda lliure que, després d’estar caminant per la cornisa, no va tenir aturador al darrer quart. Es va destapar el partit amb un intercanvi de cops que l’Obradoiro va madurar amb un 13-6 i va obligar els tricolors a fer la primera visita al divan d’Ibon Navarro després d’encaixar un parcial de 8-0. El rebot era gallec i Czerapowicz s’apuntava a allò de la revenja de l’ex amb 8 punts i signant quatre de les set captures de l’Obra a la primera mànega. Resolta la primera aturada amb un 19-15 en contra, la falta d’encert des de fora va condemnar el MoraBanc, orfe de fluïdesa i d’intensitat defensiva. Arribar a l’interludi amb només dos triples de 12 intents, set pèrdues i amb una sola assistència, de Paulí, era la irrefutable radiografia per als tricolors, obligats a endreçar-se i a taponar vies d’aigua. Calia, a més, trobar la millor versió de Hannah, incòmode, minvat, ofuscat i molt vigilat fins que, al final del segon quart, Clever va començar a ballar i amb nou punts va evitar que la ferida fos més gran. l’Obradoiro, amb molts punts a la pintura i de rotació, va castigar els tricolors a la zona, i va posar-se amb +8 (34-26) poc abans del trasllat a vestidors.

La tornada de la treva mesurava la necessitat del MoraBanc i la desimboltura del grup de Moncho Fernández, que passejava per la caldeira del Sar -amb públic de cartró- la sobrietat defensiva i la confiança que faltaven als andorrans. En aquest punt, David Jelinek, amb un bingo des dels 6.75, va superar el mític Conner Henry com a màxim anotador de la història del club. Un arravatament entre la foscor, entre les fiblades de Beliauskas, Czerapowicz i Daum que, a cop de triple i de bufetades, posaven un ja perillós 51-39 i carregava Tunde amb quatre faltes. La rebolcada va treure Navarro de polleguera, que va posar el crit al cel i va demanar una sacsejada a un equip que sembla fondre’s quan torna de l’interludi. Obradoiro trobava petroli des de fora i augmentava el coixí a +15 (54-49) i el MoraBanc, amb la llengua fora, mostrava, cada cop més, les seves costures. A més, el conjunt gallec olorava la sang i va trobar una carretada de punts que va acabar per trencar un equip que no trobava cap reacció i que només desitjava sentir la botzina del final. Aplatats de bona part dels seus recursos i deprimits, els tricolors van tardar 5’27” a anotar en un darrer quart que no hauria de fer més mal del necessari.