Les exigències de Gerard Piqué

Dissabte 15 de maig: Reial Societat B-FC Andorra (2-1). Un resultat que acabava amb el somni de pujar a la segona màxima categoria del futbol espanyol en tres anys. Fet que ha provocat una decepció generalitzada tot i jugar la temporada vinent a la recentment creada i competitiva Primera RFEF. Però alhora, la derrota ha estat un alleujament per al Govern. Almenys de moment. Gerard Piqué els va fer arribar dies abans del partit que en el cas d’assolir l’ascens a Segona A volia que l’FC Andorra jugués la temporada vinent a l’Estadi Nacional. Una demanda que era més una exigència, ja que en el cas que la resposta fos negativa estava decidit a traslladar l’equip i amb ell els suculents drets televisius que comporta jugar en aquesta categoria fora del país, segons un alt càrrec del Govern. Té el pla ben traçat, sense deixar res a l’atzar, i així es va trametre als màxims responsables de la casa gran i del ministeri corresponent.

L’alternativa que es va posar sobre la taula té nom i cognom: Gimnàstic de Manresa, un equip que el defensa del Barça va comprar fa dos anys a través de Kosmos, empresa de la seva propietat, per convertir-lo en el filial de l’FC Andorra.

L’Estadi Nacional li resol a Piqué els problemes d’aforament, il·luminació i instal·lacions que demanda la Federació Espanyola per jugar a segona A com a mínim una temporada. Perquè entre els requisits hi ha el de jugar amb gespa natural i la del Nacional no ho és. Ara bé, en la reunió del 15 d’abril entre els clubs i l’òrgan rector del futbol espanyol es va acordar una moratòria d’un any per adaptar-se a una normativa que també afecta Primera RFEF, categoria en què militarà el club la temporada vinent. De la mateixa manera la Lliga espanyola dona dos anys per adequar l’estadi a la norma, en el supòsit que sigui necessari. Tot avantatges per a l’FC Andorra, però només per a l’FC Andorra, perquè el que és una solució per a Piqué es transforma en complicació per al Govern. Hi ha dos actors que també s’han de tenir en compte en el moment de prendre una decisió. La Federació de Futbol i el VPC Andorra. Cal recordar que la remodelació de l’estadi es va finançar en part amb diners provinents de la UEFA.

La titularitat de la instal·lació és pública i el Govern té marge suficient per decidir quin ús li vol donar. Ara bé, tot i que no hi ha res signat té un acord amb el màxim estament futbolístic del país perquè es puguin disputar els partits de la selecció nacional i un altre, aquest de més abast, amb l’equip de rugbi perquè sigui el seu camp tant per als entrenaments de totes les categories com per als partits de competició. Fins al moment la convivència entre tots dos esports, tot i les reticències inicials, ha estat modèlica. L’aparició d’un tercer en discòrdia, l’FC Andorra, faria saltar pels aires aquest equilibri entre el Govern, la federació i el VPC. I la cúpula del ministeri afectat ho sap i ho tem; per això ja ha començat a buscar suport per fer front a la reacció del món del rugbi, amb el qual han tingut nombroses desavinences, en el supòsit que hagi d’acceptar les demandes de Piqué, segons han explicat les mateixes fonts. Perquè l’entrada a les instal·lacions de l’Andorra comporta inevitablement la sortida del rugbi, fet que encendria els ànims fins a límits insospitats. El VPC no està disposat a abandonar el que és el seu camp de referència, que ja ho era abans de la remodelació, perquè entre d’altres aspectes, més enllà dels estrictament esportius i sentimentals, està al costat del Lycée, que és el principal planter del qual es nodreixen les diferents categories del l’equip.

Qui és qui

La situació de la federació davant l’hipotètic aterratge de l’equip de Piqué és una altra, però igualment delicada. Es tracta de notorietat i rellevància, que es pugui qüestionar en funció de qui fa seva la instal·lació més emblemàtica qui és la referència del futbol nacional: la federació o Piqué.

L’FC Andorra no ha aconseguit l’ascens a Segona A però l’alternativa de l’estadi no es pot descartar, encara que sigui només provisional. La voluntat és quedar-se a Encamp i l’objectiu de pujar a Primera necessita un aforament mínim de 15.000 seients que per situació no està a l’abast del Nacional. Si continuar a Prada de Moles és l’opció finalment escollida calen obres de grans envergadura que impossibilitaran la pràctica de l’esport. I així tornem a Andorra la Vella, amb el Comunal sempre darrere del Nacional. Queda, però, una última alternativa i és quedar-se a Encamp però construir l’estadi en un altre indret, amb la qual cosa el problema estaria resolt. Podran jugar on ho han fet fins ara sempre que no optin per marxar.

ENCAMP, SÍ, PRADA DE MOLES, POTSER

La picabaralla entre Encamp i capital per ser l’amfitrió permanent de l’FC Andorra ja té vencedor, Encamp. Tot i que Marsol aspirava al retorn de l’equip tricolor a la parròquia a l’Estadi Comunal, l’únic ara per ara amb gespa natural, la decisió difícilment tindrà marxa enrere. El que ja no és tan clar és si seguirà a les instal·lacions de Prada de Moles un cop remodelades de dalt a baix o els seus directius optaran per construir el camp en un altre terreny. Tant una opció com l’altra satisfà el comú d’Encamp, però hores d’ara treballa en el plec de bases per treure a concurs la transformació i explotació de l’actual seu. La corporació treballa amb l’objectiu de tenir-ho enllestit el mes vinent i d’aquesta manera començar les obres immediatament. Però abans caldrà determinar quina serà l’opció escollida i això està en mans de Piqué i la seva empresa, Kosmos. Un dels punts a resoldre és quina fórmula s’utilitzarà per fer front al cost de les obres del nou estadi, sigui a Prada de Moles o en qualsevol altre terreny. El que no presenta dubtes és que el comú i Kosmos assumiran les despeses, però sí quin percentatge correspondrà a cada part. De totes maneres, hi ha un banc que està disposat a finançar el projecte en condicions avantatjoses. A canvi de donar nom a l’estadi.