Cohabitació inviable entre el VPC i l'FC Andorra al Nacional

El ministeri d’Esports tira pilotes fora en el conflicte generat per l’aterratge de l’FC Andorra a l’Estadi Nacional mentre negocia amb totes les tres parts implicades –l’equip de Piqué, la Federació de Futbol (FAF) i el VPC– una solució de mínims. A través d’un comunicat oficial el Govern va negar que s’estigui fent fora de la instal·lació el VPC Andorra per encabir-hi l’FC Andorra, i destaca que l’ús de les instal·lacions haurà de ser “compatible i sempre d’acord amb el rugbi”. És a dir, el que pretén és traslladar als dos clubs la responsabilitat d’arribar a un acord, una entesa que s’hauria de fer extensiva a la Federació de Futbol, l’altre usuari del camp.

Els fets, però, són tossuts. Compatibilitzar la pràctica del futbol i del rugbi a l’Estadi de manera intensiva és a la pràctica inviable.

L’acord assolit entre la Federació Andorrana de Futbol, que va finançar la meitat de l’Estadi, i el Govern preveu que el terreny de joc en la disputa dels partits de la selecció no estigui centrat, sinó lleugerament desplaçat a un lateral per necessitats televisives. La incompatibilitat entre el camp de joc del rubgi i del futbol amb uns límits i perímetres diferents, obliga a esborrar i pintar les línies en cada canvi d’ús. Si en el cas dels combinat nacional aquesta feixuga i costosa operació és esporàdica per les característiques de la competició, la cohabitació de l’FC Andorra i el VPC Andorra, amb partits oficial cada dues setmanes, seria gairebé impossible. I aquesta incompatibilitat s’amplia a la complexitat d’haver d’entrenar amb uns límits del camp diferents. Les dificultats per combinar els dos esports s’evidencien en el dia a dia, fins al punt que la FAF ja ha anunciat la construcció d’un estadi propi a Encamp, que pugui acollir els partits internacionals de la selecció.

Les dificultats perimetrals els dies de partit no són les úniques que alteren la cohabitació. Cal afegir-hi el component temporal.

L’estructura com a club del VPC es caracteritza pel gran nombre de categories que té, que significa que necessita una disponibilitat de les instal·lacions molt elevada per als entrnaments. Una variable que deixaria un equip que té com a objectiu pujar a Segona A amb una planificació molt condicionada per preparar els partits de les jornades corresponents, fet que no està en condicions ni disposició d’acceptar.

El comunicat del Govern admet que l’FC Andorra i la corporació encampadana van formular la demanda perquè l’equip, dirigit per Eder Sarabia, pugui entrenar i disputar els partits les dues pròximes temporades al Nacional per alliberar el terreny de Prada de Moles, on s’ha d’iniciar la construcció d’un complex adaptat als requisits de la Federació Espanyola de Futbol per a les lligues professionals. Una demanda que va provocar la inquietud dels hostes de la instal·lació: els seus titulars històrics, VPC i Federació de Rugbi, i la Federació de Futbol, que va invertir en la instal·lació dos milions d’euros. Els dos estaments ja han establert contactes per si han d’articular un front comú davant el Govern per garantir els seus drets. El ministeri, per la seva banda, reitera, almenys en públic, que no es prendrà un acord d’esquenes al rugbi, tot i que l’empeny a un Comunal que no compleix amb les dimensions de joc. Sílvia Riva, que no va citar en cap moment la FAF, va assegurar que tot es farà amb la màxima “transparència”. La que ha demostrat fins ara.

ÉSPOSSIBLE JUGAR A FORA

Un dels punts que ha donat més per parlar de la trobada entre Gerard Piqué, el cap de Govern, Xavier Espot, i els cònsols d’Encamp ha estat, sens dubte, la proposta del central del Barça de traslladar l’equip fora d’Andorra en cas de no arribar a un acord. L’FC Andorra, com a societat anònima esportiva de ple dret, no tindria cap impediment legal per moure la seu social del club a fora i de jugar els partits a Manresa, a Lleida o on s’escaigui, sempre que sigui en un municipi que tingui una instal·lació que compleixi els requisits de la Federació Espanyola. Tot i tractar-se d’un altre país, l’equip tricolor competeix sota el paraigua de l’ens espanyol i, per tant, la llei andorrana no tindria res a veure en aquest cas. Igualment, el trasllat de l’FC Andorra fora del país durant dos anys seria aplicar la mesura més extrema.

SILENCI PÚBLIC AMB EL WHATSAPP BULLINT

Silenci absolut. Ni els directius del VPC ni les federacions de futbol i rugbi han badat boca des de l’inici de la polèmica, com a mínim en públic. Si Gerard Giménez i David Ferré van refusar opinar en la compareixença davant dels mitjans de dijous, ahir van mantenir el mutisme. En privat, però, van tenir molta feina per calmar els ànims de la parròquia de l’oval, que s’havia aixecat amb les notícies del Diari sobre el trasllat al Comunal. Els grups de WhatsApp de jugadors, aficionats i veterans van bullir d’indignació durant el matí. La família del rugbi se sent ara que té entre mans un projecte il·lusionant per ascendir a la Federal 2 menystinguda pel ministeri d’Esports i posa el focus en el secretari d’Estat, Justo Ruiz. La ministra, Sílvia Riva, va haver d’agafar el telèfon per reiterar als directius i prohoms del rugbi la voluntat de diàleg. Govern va remetre’s al llarg del matí a un comunicat imminent de desmentiment que no va arribar fins a les 13.32 hores. La lectura no va tenir l’efecte balsàmic previst. En lloc d’allunyar definitivament el fantasma del trasllat del rugbi, les precisions de la nota oficial provocaven més desconfiança. El club, que depèn ara d’un increment de la subvenció del Govern per afrontar el nou projecte esportiu, es queda amb poc marge de maniobra per l’amenaça de l’efecte Piqué i el convenciment que compartir estadi no és una solució.