Albert Soley i Iezabel Kremer s'enduen la Beast

L’hegemonia d’Albert Soley a l’Spartan Race es fa, cada vegada, més incontestable. L’atleta català es va imposar ahir a Encamp, en la modalitat Beast, per cinquena edició consecutiva i la seva gana per pujar al primer calaix no sembla tenir aturador. “Aquesta vegada no arribava massa motivat i físicament potser tampoc, però les sensacions han estat molt bones tot i acabar amb unes rampes que m’han fet patir”, va explicar Soley en la mateixa línia d’arribada. Lluint la medalla de guanyador i encara esbufegant, el català va comentar que “m’ha semblat un recorregut molt tècnic, a més hi havia fang, que li ha donat un cert punt d’èpica, i a mi m’ha encantat”. I és que algunes variacions en el traçat han augmentat l’exigència i la duresa de la prova. Res que un espartà no pugui entendre. “Si es vol una cursa dura, aquest no és el teu lloc”, va etzibar amb una mitja rialla el director general de Spartan Race Espanya, Ángel Sanz. “Tothom ve a això, a patir i a gaudir. Hi ha una frase que ho resumeix tot i que acostumem a fer servir: “La Spartan duele muy rico”, i aquesta és, per exemple, la característica d’Andorra”. Soley va marcar un temps final de 2h14’02” i va estar acompanyat al podi pels francesos Jeremie Gachet, segon amb 2h20’25”, i Thibault Jean, tercer amb un crono de 2h23’52”.

Més enllà de la duresa del recorregut, la guanyadora de la Beast en categoria femenina va ser la francesa Jezabel Kremer, que només havia tastat la cursa amb anterioritat, a Grau Roig, i que va emprar un temps de 2h59’29”. “Una cursa molt bonica i dura. No m’esperava guanyar perquè mai t’ho esperes, però ha estat una sorpresa agradable, clar”. El segon lloc el va ocupar l’espanyola Petra Arvela, que va necessitar 3h06’56”, i el tercer va ser per a Natalia Gurchenkova, també corredora espanyola, amb un temps de 3h10’06”.

La primera jornada va deixar molt satisfet Ángel Sanz pel bon temps, la germanor, l’ambient i poder gaudir de l’Spartan Race en un context una mica diferent al de l’any passat, més a prop de la normalitat. “És l’inici d’una nova era. Hem tornat ja gairebé al que era això abans de la pandèmia i l’objectiu està més que complert”. En aquest sentit va afegir que “tot i les mascaretes, tenim molta més gent que l’any passat [són més de 3.400, els inscrits], el recorregut és espectacular i els atletes ja comparteixen molt més. Un 10 sobre 10”.

No es tornarà a Grau Roig

Tot i que queden aspectes de logística i organització per acabar d’ajustar, com la separació actual entre la línia de sortida i d’arribada, Sanz va revelar que el circuit urbà es mantindrà després de la pandèmia. “La cursa ha guanyat baixant a Encamp i, curiosament, de vegades, els prejudicis generen oportunitats i tenim clar que la cursa és molt millor al poble que a dalt”. Aquest és el segon any que la cursa d’obstacles se celebra al centre de la vila encampadana, una mudança que va ser obligada a causa de l’esclat de la crisi sanitària, un hàbitat que serà ara l’habitual i que ja dona peu a fer comparacions. Sanz va destacar que “quan estàvem a Grau Roig, alta muntanya, amb menys oxigen, era un marc excel·lent, però ho hem compensat amb el nou traçat i l’arribada al circuit urbà. En el fons, el desnivell positiu és el mateix i la gent està encantada”. També va valorar els dos circuits el guanyador de la Beast i protagonista masculí del dia a l’aparcament de Sant Miquel, Albert Soley: “Tant a Grau Roig com al poble d’Encamp tenim alta muntanya i són dos recorreguts diferents, però a la vegada similars. A dalt és tot més obert i, en canvi, en el circuit urbà hi ha més corriolets de boscos, però els dos emplaçaments són molt bons per poder fer la cursa” va explicar el corredor català.

Avui serà el torn de la segona i definitiva jornada, en què, a banda de les valoracions, hi haurà l’arribada de la Hurricane Heat i les supertandes Élite i per grups.