Lluís Marín abandona pels problemes físics

Lluís Marín ha dit prou. El surfista de neu va anunciar ahir que posava el punt final a la carrera esportiva després de 16 temporades, en un final que s’ha hagut de precipitar una mica, ja que la primera intenció era arribar fins als Jocs Olímpics d’hivern de Pequín 2022. La culpa d’haver-ho d’avançar té un nom: les lesions. I és que en els últims anys, algunes de les fortes caigudes no l’han deixat tornar al nivell que ja havia demostrat. “Competia més contra el meu cos que contra els adversaris”, va comentar el ja exsurfista de neu, que posteriorment va afegir que “el surf de neu és un esport que m’ho ha donat tot i em provocava unes sensacions que no puc trobar en cap altre aspecte de la vida, però la vida és molt llarga i ho trobaré a faltar”.

Marín feia cert temps que meditava aquesta decisió i va explicar que el punt clau va ser fa dos anys després d’una de les caigudes més fortes. En aquest aspecte, va assenyalar que “havia tingut lesions greus, però sempre m’hi havia pogut adaptar i superar-ho. Els dos últims anys em trobava bé sobre la taula, però vaig patir commocions cerebrals fortes i és quan comences a fer preguntes”. I va afegir que “el cervell és molt important i si falla, falla tot. Quan veus que costa sortir del llit o que no pots girar-te quan vols, ni donar el cent per cent, et planteges que potser per estar patint és millor deixar-ho”.

El surfista ha representat el país setze anys en l’àmbit internacional amb els millors resultats que mai ha tingut un esportista d’hivern a Andorra. Dos podis a la Copa del Món, tres Jocs Olímpics d’hivern, cinc Mundials, però Marín va explicar que els millors moments de tots aquests anys són “molta gent coneguda, companys d’equip i experiències com a persona”, fent especial èmfasi en Pere Goicoechea, el primer entrenador. A més, pensant en el futur, va assegurar que “ara mateix no em veig dins de la federació i potser em voldria dedicar a l’entrenament personal”.

Lloances

La roda de premsa de comiat va comptar amb el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, el president de la FAE, Josep Pepi Pintat, o el gerent de la FAE, Carles Visa. Precisament Visa va prendre la paraula visiblement emocionat per lloar la figura de Marín i va destacar-ne que “més enllà dels podis, el que més m’agrada ressaltar és que ell és el corredor que més cops ha sortit del pou i que ha superat moments durs, i això només està reservat als més grans, compromesos i apassionats”. A més, va agregar que “el Lluís és l’únic corredor que m’ha fet somiar de veritat, i no se li pot retreure res, ha d’estar orgullós de ser l’esportista més gran de casa nostra, de ser un paio collonut i de representar com ho ha fet Andorra”.

En pocs mesos la FAE ha perdut dos dels referents amb les retirades de Mimi Gutiérrez i Lluís Marín. Tots dos són bons amics i han viscut molts moments junts, i l’exesquiadora va explicar al Diari que “el Lluís és algú molt important, ha fet història i ha aconseguit coses que seran gairebé impossibles de repetir”. A més, també feia èmfasi en el seu caràcter, assenyalant que “era treballador i disciplinat, i tot el que ha fet serà història per a l’esport andorrà”.

Ara l’equip de surf de neu de la FAE quedarà amb Maeva Estévez com a màxima representant, que posava en valor que “els seus resultats ho diuen i és el millor esportista d’hivern de la història d’Andorra”. A més, també admetia que “compartir entrenaments amb ell m’ha ajudat a millorar molt i destaco sobretot la seva dedicació, professionalitat i implicació”.

LA TRAJECTÒRIA

-Debut a la Copa del Món

L’estrena al circuit mundial va ser a l’Argentina el 2008, on no va poder acabar. Després van arribar 57 curses més amb dos podis inclosos.

-Jocs olímpics

Marín va ser olímpic tres cops, el primer a Vancouver 2010, on va ser 34è, després va acabar 25è a Sotxi 2014, mentre que a Peyongchang 2018 va cloure 34è.

-Podis a la Copa del Món

És l’únic esquiador del país amb podis a la Copa del Món. El primer va ser a Valameco el 2012 i el segon a Feldberg el 2016. En els dos casos va ser tercer.

-Mundial

Ha disputat cinc Mundials, el primer a Gangwon 2009, i l’últim, a Solitude 2019. El millor resultat va ser la vuitena plaça de Kreischberg 2015.