La Federació insta a mantenir els sis carrils al Comunal

La remor al voltant del futur de l’Estadi Comunal Joan Samarra preocupa el món de l’atletisme. El president de la federació, Josep Maria Missé, es va adreçar ahir als associats via correu electrònic per informar-los de la posició formal manifestada davant del Govern i dels comuns d’Andorra la Vella i Encamp. Adjuntava en la comunicació una carta adreçada a la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i a les cònsols Laura Mas i Conxita Marsol el 30 de juny.

La línia argumental és clara. La Federació d’Atletisme no posarà impediments a “una solució transitòria” que impliqui compartir les instal·lacions. És conscient que la reassignació dels estadis Nacional i Comunal Joan Samarra implicarà la federació i els tres clubs d’atletisme, la Federació de Rugbi, el VPC i l’FC Andorra. Ara bé, demana que es prioritzi una solució que permeti mantenir els sis carrils actuals de “l’única pista d’atletisme d’Andorra”. L’advertència té el seu origen en la possibilitat que l’FC Andorra demani una ampliació del terreny de joc al Joan Samarra que mutilaria el tartan. “Perdre dos o tres carrils a la corda de la pista implicaria perdre la seva homologació, no s’hi podria entrenar en condicions, i s’haurien de fer els controls i campionats d’Andorra fora del país”, apunta Missé, que aprofita per recordar a la carta que “ja fa temps vam haver de renunciar a les zones de llançament i parcialment de salts i el perjudici de perdre més espais seria massa alt”.

No és, però, l’única reivindicació. La federació considera “fonamental” que els atletes puguin entrenar al migdia i a partir de les sis de la tarda amb disponibilitat dels vestuaris masculí i femení. Ho argumenten amb el caràcter “amateur i de formació” de l’atletisme, i la necessitat de facilitar la compaginació “de l’atletisme amb l’horari laboral i nacional”.

La federació té clar que li tocarà compartir durant dos anys instal·lacions amb l’equip tricolor. Si bé els homes d’Eder Sarabia començaran la temporada a l’Estadi Nacional, en cohabitació amb el rugbi, es traslladaran al Joan Samarra quan les obres de mínims, que ha reclamat l’FC Andorra, estiguin acabades. Aquesta reforma, però, està plena d’incògnites. Tant pel que fa al seu abast com qui la pagarà, després de la negativa del comú d’Andorra la Vella a assumir la inversió.

L’atletisme també ha volgut dir-hi la seva. Missé apel·la a una solució “el mínim de perjudicial per a totes les parts”, però afegeix un nou element: que representi “una mínima inversió”. El president de la Federació d’Atletisme apel·la al context econòmic. “Sortim de mesos molt complicats i, des de l’esport, hem de ser capaços d’enviar un missatge de solidaritat i ser molt curosos amb els diners.”

La carta formalitza un posicionament ja expressat per la Federació d’Atletisme en la reunió celebrada el 22 de juny amb la ministra Riva i la cònsol Marsol, en què es va plantejar que el Joan Samarra era un dels elements fonamentals de la solució.

Perill per a l’esport amateur

Consultat pel Diari d’Andorra, Josep Maria Missé va declinar fer declaracions. Fonts de la federació van apuntar ahir que tot i que hi ha el convenciment que es podrà trobar un acord de mínims que satisfaci totes les parts, s’oposaran amb fermesa a qualsevol opció que posi en “perill” la pràctica de l’esport amateur amb dignitat o la preparació dels atletes amb vista als Jocs dels Petits Estats que se celebraran a Andorra el 2025.

Precisament els Jocs són un factor extra d’incertesa pel que fa a equipaments. Un cop finalitzat l’estadi a Encamp per a l’FC Andorra –encara està per definir si compartit amb la selecció de futbol o exclusiu– s’iniciaria una reforma integral del Joan Samarra, principal seu de la competició, que pot deixar l’atletisme sense pista homologada durant dos anys.

POL MOYA REBAIXA EL RÈCORD D'ANDORRA DELS 1500 METRES A BARCELONA

Pol Moya va batre el rècord d’Andorra dels 1.500 metres al Míting internacional d’atletisme Ciutat de Barcelona, celebrat a l’Estadi Serrahima de la capital catalana. El migfondista va fer un temps de 3’43”57 i va rebaixar així en menys de mig segon l’anterior marca (3’43”89), obra de Víctor Martínez, que datava des de fa 20 anys, quan l’exatleta va aconseguir la mínima per al Mundial a la ciutat alema­nya de Cottbus. El rècord nacional de Moya demostra que l’atleta es troba en bon estat de forma a menys d’un mes dels Jocs Olímpics, ja que aquesta mateixa setmana va aconseguir la millor marca de la temporada en els 800 metres, la prova que disputarà a la cita olímpica al Japó.