Atletisme

Nahuel Carabaña, bronze als 3.000 metres obstacles

L’atleta del Playas de Castellón s’esprem als 3.000 obstacles de Tallin i es penja una medalla històrica

Nahuel Carabaña, bronze als 3.000 metres obstaclesFEDERACDÓ ANDORRANA ATLETISME

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Nahuel Carabaña es va penjar a Tallin la primera medalla de l’atletisme andorrà en un Campionat d’Europa. L’atleta del Playas de Castellón va aconseguir una històrica tercera plaça en la prova de 3.000 metres obstacles de l’Europeu sub-23 que s’ha celebrat a la capital d’Estònia. Carabaña va completar una cursa exigent, amb caràcter i amb ambició, i va definir una fita que li permet posar el millor fermall a una temporada complicada.

L’andorrà va completar el traçat amb un temps de 8’39”17, a més de cinc segons del guanyador -l’hongarès István Palkovits- i a només 43 centèsimes del segon lloc que va aconseguir el portuguès Etson Barros. “Encara no m’ho crec ni soc conscient del que he fet. És el premi a tots aquests incansables anys de feina. Se’m fa estrany, la veritat [riu], i estic molt content i emocionat”, va destacar l’atleta andorrà. Carabaña, molt feliç, va comentar que “reconec que abans de córrer estava bastant nerviós i no sabia què podia passar. Només pensava que passés el millor i, simplement, ha sortit”. L’atleta andorrà va fer una sortida correcta, amb el pilot, però la cursa va virar de cop i es va tornar molt ràpida. “He fet, a més, un temps molt bo tal com ha anat la cursa. Hem començat a un ritme, no lent, però sí mitjà. Un cop la cursa s’ha trencat, l’hongarès ha fet el canvi a falta de 1.300 metres i teníem claríssim que ho faria, i allà s’ha quedat tothom sol, a lluitar per les medalles”. En aquest punt, Carabaña es va mantenir atent, ja va serrar les dents i va tirar fins a entrar en la tercera posició amb el finladès Eemil Helander al clatell. “Al final ja no podia més perquè ho he donat tot, diria, el 200 per cent i m’he buidat absolutament”. La temporada finalitza de la millor manera per a Carabaña, amb un metall inesperat, i l’atleta va subratllar que “ara toca descansar, però ja tinc ganes de començar la temporada vinent perquè sé que encara puc aconseguir millors resultats”

El desencís de Tòquio

Carabaña ha sabut passar pàgina de la decepció que va suposar no anar als Jocs de Tòquio, en detriment de Pol Moya. “És evident que en el seu dia no em va agradar gens la decisió de no poder anar als Jocs però, ara mateix, em sento realment content de fer tot el que he fet aquest any”. Per a l’andorrà, “simplement per haver-me recuperat bé de la lesió del peu i haver pogut fer grans competicions compensa qualsevol cosa i no puc demanar més”. I és que Nahuel sap que, en el seu cas, ha de mirar cap als propers Jocs, del 2024, i fer seva la cèlebre frase d’Humphrey Bogart a Casablanca, sempre ens quedarà París.

tracking