Divisió entre els cònsols d'Encamp per l'estadi de l'FC Andorra

Les peces del complex afer dels estadis no quadren. La reunió celebrada la setmana passada a l’edifici administratiu va permetre garantir a l’FC Andorra l’ús de l’Estadi Nacional durant les dues pròximes temporades fins que estigui acabat el nou camp de Prada de Moles. Precisament aquí és on cada cop trontolla més l’encaix pactat pel cap de Govern, Xavier Espot, amb les cònsols d’Andorra la Vella i Encamp, Conxita Marsol i Laura Mas, respectivament. En la trobada es va acordar que el comú d’Encamp agilitzaria la licitació de la construcció del nou estadi en aquest terreny públic, a molt poca distancia del camping internacional, on la Federació Andorrana de Futbol (FAF) aixecarà a partir del setembre un nou camp que acollirà els partits de la selecció de futbol.

La voluntat de la cònsol major encampadana, tal i com va explicitar davant Xavier Espot, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva i el secretari d’Estat, Justo Ruiz, ha topat amb un problema major com són els diners. El banc manté que sense un aval personal no pot facilitar el finançament de la subvenció i ni Gerard Piqué ni cap dels altres socis de la societat anònima esportiva es presten a posar el seu patrimoni com a garantia. La intenció inicial del comú era treure a concessió pública Prada de Moles perquè l’adjudicatari es fes càrrec de la construcció. La corporació ja havia començat a treballar en els requeriments tècnics i econòmics del plec de bases.

Davant el fet que l’FC Andorra cada cop està més lluny de complir el desig expressat quan va arribar a Andorra- disposar d’un Estadi- la cònsol Mas està decidida a que sigui el comú qui financiï el gruix de l’obra. Aquest predisposició topa però amb membres de la majoria comunal, entre ells el cònsol menor, Jean Michel Rascagneres. Si bé comparteix el desig que el conjunt tricolor continuï a Encamp no està disposat a que sigui a qualsevol preu. Coincideix en aquest posicionament un altre dels pesos pesants d’Unió pel Progrés (UP), formació integrada dins de Demòcrates. El ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, tampoc considera oportú fer un gran desemborsament econòmic per a la reforma integral de Prada de Moles, que podria tenir un cost superior als 16 milions d’euros. El projecte inicial, molt ambiciós, inclouria una graderia retràctil amb capacitat de 15.000 persones (mínim exigit a primera divisió), que s’adaptaria a les necessitats de categoria i de cada partit. Igualment es disposaria d’un ampli espai soterrani amb usos esportius i administratius

El temps no actua en aquest cas com a aliat. Tot i que s’ha aconseguit resoldre la situació a curt termini, amb la cohabitació de futbol i rugbi al Nacional, un retard de les obres a Prada de Moles podria hipotecar els plans de futur dels tricolors, que de moment estan coberts per les n les moratòries però que es veuran obligats a complir en les pròximes temporades amb els requisits exigits per la Federació Espanyola de futbol relatius al terreny de joc, tipus de superfície, capacitat mínima de la graderia i la potència d’il·luminació.

La mà estesa del president de la federació andorrana de futbol, Fèlix Àlvarez, en la darrera assemblea, per compartir estadi amb els tricolor habilita una via si no prospera el projecte de Prada de Moles, un gest que el president de l’FC Andorra, Ferran Vilaseca, va valorar positivament obrint la via de sinèrgies entre les dues entitats amb un discurs integrador.

L’himne de la Champions

Piqué l’abril del 2019, en la seva primera aparició pública com a representant de Kosmos, l’empresa amb majoria en l’accionariat de l’FC Andorra, ja va manifestar la necessitat de buscar a llarg termini “un lloc” on “construir un estadi nou o aprofitar algun dels que ja hi ha per condicionar-lo”. Va ser el mateix dia que va verbalitzar el somni que l’himne de la Champions acabi sonant a Andorra. Europa és encara molt lluny però des de llavors els tricolors han obtingut un ascens esportiu a tercera, un als despatxos a Segona B i s’ha guanyat una plaça a l’exigent Primera RFEF, una carrera meteòrica que encara ha posat més de relleu el problema dels equipaments.

LA PRIMERA RFEF VOL 15 MILIONS PELS DRETS

La RFEF va publicar les bases de la venda dels drets televisius de la Primera RFEF on demanarà un mínim de 15 milions d’euros per a aquell operador que vulgui emetre la competició. Un total de 39 clubs de la competició, entre els quals l’FC Andorra, van cedir els seus drets d’imatge a l’ens federatiu per tal que es pugui realitzar una venda centralitzada (com es fa a Primera i Segona Divisió), fet que suposaria obtenir un import total més gran a repartir entre els diferents equips. En el cas que s’assolís el preu mínim que estableixen les bases de la federació espanyola, cada club podria obtenir una xifra de 384.615 euros, tot i que des de la RFEF s’espera vendre els drets de la nova competició per més dels 15 milions d’euros de preu mínim. El paquet que la RFEF posa a la venda inclourà tots els partits i es podran emetre per televisió convencional (oberta o de pagament) o en streaming.