El ciclista resident Tom Pidcock s'endú l'or olímpic

Quan el resident Tom Pidcock va caure el 3 de juny mentre entrenava a Andorra mai s’hauria pogut imaginar que gairebé dos mesos després no tan sols podria participar en els Jocs Olímpics de Tòquio, sinó que es penjaria la medalla d’or. El corredor de l’Ineos va partir per la meitat la seva Pinarello, va deixar la roda davantera doblegada i es va trencar la clavícula posant en perill el futur més immediat. Va ser operat d’urgència a Girona i des d’aquell moment no va pensar en res més que arribar a Tòquio amb intenses sessions de rehabilitació i de treball a casa, a Andorra, traient fum del rodet.

L’esforç va tenir ahir la recompensa i Tom Pidcock, resident de 21 anys, es va penjar una medalla d’or als Jocs Olímpics en la prova de ciclisme de muntanya que té cert regust andorrà. Pidcock, que es presentava a Tòquio com a vigent campió del món sub-23 d’MTB, va fer una cursa molt intel·ligent i es va endur l’or amb un temps d’1 h 25’14”, per davant del suís Mathias Flückiger, que va ser plata (1 h 25’34”) i tot un especialista en la muntanya, i de l’espanyol David Valero, que va ser bronze, entrant amb un temps d’1 h 25’48”. El gran favorit per a l’or era un vell conegut a la Massana a les proves de la Copa del Món de BTT, el suís Nino Schurter, que va acabar quart i es va quedar fora del podi en el darrer sospir. En un circuit de 3,7 quilòmetres al qual s’havien de fer set voltes, Pidcock va començar la cursa des del lloc 29 a la graella, però es va anant obrint camí fins als primers llocs, quan encara no s’havien completat els primers 30 quilòmetres. A més, l’holandès Mathieu van der Poel va passar per sobre del seu manillar i va patir una caiguda aclaparadora que el va apartar de la lluita per les medalles i de la cursa. Allà Pidcock va guardar distàncies per treure el fibló i mossegar quan creia que era el moment. I no va fallar. “Ha sigut un moment tan difícil, el fet de venir aquí després d’estavellar-me al juny i trencar-me la clavícula... Això és simplement increïble”, va comentar eufòric i incrèdul el ciclista resident quan va creuar la línia de meta com a campió olímpic.