Inici triomfant al Nacional (1-0)

Més categòric i amb molta més intenció que el rival, l’FC Andorra va irrompre en la nova Primera RFEF amb una victòria d’aquelles que se saben pastar i que demanaven paciència. Els focus els va aplegar Eudald Vergés, sonall dels tricolors signant un partit majúscul i un gol d’aquells de lateral d’antiga soca.

Les primeres bategades no van resultar cap misteri. El Linares és un bloc sòlid, massís i amb especial tirada per entregar la pilota al rival i més si qui té davant, l’FC Andorra, és un equip que gravita al voltant de la possessió. Amb Marc Fernández i Hector Hevel com a vectors desequilibrants als costats, l’equip tricolor va ser fidel en la seva recerca d’espais partint de la combinació. Un xut de Marc Fernández recollint un telegrama de Bover i una acció d’Hector que no va saber resoldre davant de Nauzet van esdevenir en les úniques osques del balanç ofensiu de l’Andorra al primer tram. El Linares, rígid i tancat, treia la llengua darrere de la pilota però oferia poques esquerdes i quan Bover, Riverola o Molina les detectaven s’emportaven de regal el segell d’alguns dels soldats d’Alejando Sandroni, ben instruïts per marcar la ratlla. Va ordenar Sarabia intercanviar amb Hector i Marc les bandes, necessitat de trobar el factor sorpresa i allunyar Hevel de Carnicer que l’estava traient de polleguera. En aquest punt, Eudald Vergés va agafar la motxilla i va sortir com un ventilador, superant línies en diagonal i aprofitant un passadís fantàstic. Després d’acomodar-se amb Carlos Martínez, Eudi es va citar amb Nauzet per recollir la primera abraçada de gol (1-0). Abans de l’interludi, Riverola va llançar Carlos Martínez per poder doblar la diferència pero al davanter se li va fer de nit i la seva fiblada la va abortar Josema, central del Linares, gairebé sota pals.

No va alterar el full de ruta l’Andorra en la tornada de vestidors. L’equip de Sarabia va seguir creixent amb pilota però l’ingrés de Barbosa va donar més volada a l’equip andalús que, fins i tot, va rondar l’empat amb un cop de cap de Castells que Ratti va refredar de manera esplèndida. El partit va ser més pendular al darrer tram i el Linares no va defugir l’empat aprofitant els moments de dubte dels tricolors. Quan les soles estaven desgastades van entrar els canvis per recuperar el desequilibri a les bandes. Allistats Dani Morer, com a extrem, i David Martín, l’Andorra va recuperar oxigen i es va aplicar per intentar precintar la situació amb un segon cop. El tècnic tricolor va esgotar la darrera finestra i va donar rodet a Pedraza, Enri i Zourdine per seguir opositant a la producció i a la contenció. Ja a l’ocàs, quan a l’Andorra no li va arribar el joc i el cansament amenaçava va saber cordar la primera victòria, i abaixar la persiana amb convicció, al foc d’una seguretat cabdal per competir en aquesta categoria, la Primera RFEF, tan selectiva com compromesa.