La selecció perd contra Hongria (2-1) però mereix més

Veure com Hongria entrega la pilota i esprem el partit esgotant els cinc canvis jugant a casa, al Puskás Aréna de Budapest, hauria de sonar a música celestial per a la selecció. En el futbol no hi ha derrotes dolces, ni honroses, ni orgulloses, però la d’ahir d’Andorra s’hi apropa bastant. Un gol anul·lat per fora de joc de Cucu i el signat per Max Llovera van permetre somiar el que hauria estat un punt majúscul i alpí (2-1).

La selecció, igualment combativa que davant San Marino i a Wembley contra Anglaterra, va tancar la finestra internacional fent un soroll inopinat i tornant a treure les urpes. Va sortir amb el llast de les quatre absències de pes per sanció: Marc Vales, Marc Rebés, Christian Garcia i Txus Rubio, tot i que Koldo recuperava per a la causa Marc Pujol i Aláez, un cop purgat el seu càstig davant Anglaterra. Amb la llengua a fora –tres partits en una setmana–, el guió de la selecció estava, novament, marcat i només calia precintar la defensa –cinc peces més les ajudes de Márcio, Cervós, Pujol i Aláez quan els hongaresos llançaven les escaramusses– i intentar caçar un contraatac. Hongria va tancar amb tres defenses i va amuntegar molta gent al mig del camp per discutir la superioritat i afilar les ofensives. Ben aviat va marcar terreny l’equip de Marco Rossi amb un penal molt clar d’Emili que va transformar Adam Szalai (1-0) al minut 8. Emetia senyals la selecció d’encaixar malament el primer cop i de desfilar-se i després que Iker Álvarez refredés un xut enverinat de Sallai, Botka, de cap, ho va confirmar amb el segon gol (2-0) al llindar dels 20 minuts. En dues fuetades Hongria va cimentar la victòria i va exposar el partit al punt just de cocció i allà on volia. Es va aplicar Andorra per no encongir-se, per recuperar l’alè, fer un pas endavant i maquillar mínimament el contundent percentatge en contra en l’apartat de la possessió. Mentrestant, Cervós va provar de treure petroli d’una arribada episòdica, que va partir d’un llarg servei de porta d’Iker, però el xut del futbolista del Castelldefels no va trobar els tres pals. El ritme era lànguid, pastós, amb Hongria movent la bola sense urgències i gestionant la situació sense cap més ensurt que un avís furtiu d’Aláez després d’una recuperació de Moi San Nicolás, tot just abans de l’entretemps.

L’ingrés d’un dels jugadors amb més talent del país magiar, el migcampista del RB Leipzig alemany Dominik Szoboszlai, va engrescar el Puskás Aréna, mentre l’argument i el discurs tricolor no es van desviar a la represa. Al quart d’hora, Hongria es va arremangar per cordar definitivament el partit i una inoportuna relliscada d’Emili a la mitja hora va alliberar una contra per a Hongria que Schön no va aprofitar. Va ser el preludi de la jugada clau. El VAR va invalidar un gol a Andorra al minut 67 per un més que discutible fora de joc de Cucu, en una jugada confusa i amb dos rebots, que podia haver virat la inclinació del partit. No va ser fins al tram final que Koldo va refrescar el grup amb Àlex Martínez, Cristian Martínez, Ilde Lima i Bernat desxifrant alguna possibilitat. I va arribar. Max Llovera va resoldre una falta botada per Marc García a la riba dreta i aclarida per Emili per descomptar (2-1) i posar la por al cos a una Hongria que va acabar demanant l’hora. Les baixes per sanció de Márcio Vieira i Moi San Nicolás, a més, defineixen el peatge que haurà de pagar la selecció quan es retrobi amb la fase, la visita d’Anglaterra a l’Estadi Nacional.