Primera derrota de la temporada de l'FC Andorra (1-0)

De vegades, la superioritat no és només el toc. En trams enllaunats, com el que va viure l’Andorra durant gairebé 40 minuts, fa falta un brot d’inspiració, un recurs, supremacista o no, per trobar la llum. La possessió fins a no poder més serveix de ben poc quan els traços són, majoritàriament, horitzontals. Quan la pilota viatjava endreçada d'un costat a un altre sense trobar-li escletxes al blindatge de l’Albacete, un Andorra poc afilat i sense punta, va signar la redenció al Carlos Belmonte (1-0).

És evident que l’Albacete Balompié té una estructura de Primera Divisió i és un dels indiscutibles pals de paller de la categoria. Un equip fet per viure al sostre de la Primera RFEF i per nedar a favor de corrent. Tan a favor que li va arribar pastant el gol de Manu Fusteri i, amb un home menys, clavar-li la primera derrota del curs als tricolors. Va sorprende Sarabia d’inici sacsejant la zona d’influència i donant les claus de l’atac tricolor a Zourdine, David Martín i Enri. A més, va donar l’alternativa a Diego González i va seure Adri Vilanova i Eudald Vergés. Partint del mateix ideari, dos equips amb marcada tirada per la possessió i per donar xerrameca a la pilota, va articular millor l’Andorra de sortida amb la partitura de Riverola i Hector Hevel. Més elegant i fidel a l’hora de conjugar la bola, l’equip tricolor es va imposar al primer tram d’un futbol sense porteries. Només Hector amb un xut llunyà, molt primerenc, va fer embrutar els guants de Rosic, tot i que la intenció era del grup de Sarabia encantant amb un ritme de pilota que adormia l’Alba i Zourdine, esvalotat i imprecís, també ho va provar en alguna acció episòdica sense treure gaire profit. A falta de sonall que engresqués la situació, va ser l’equip manxec qui es va arremangar i va començar a emetre algun senyal i a discutir la possessió a l’Andorra. Gálvez, amb un cop de cap mossegat recollint un servei de falta de Fran Álvarez, va fer estremir la parcel·la tricolor abans de l’arribada de l’interludi d’un partit sense enginy ni inspiració i massa insípid de cara a barraca. La tornada de vestidors va resultar terminal pel grup d’Eder Sarabia. Primer Rubén Martínez va posar el focus sobre Ratti, aprofitant una de les poques esquerdes, però el seu xut el va refredar el porter tricolor. Poc després va arribar el gol, fabricat per Manu Fuster que va agraïr un regal de Riera al no aclarir amb contundència per foradar des de la mitja lluna (1-0). L’equip es va corregir i es va naturalitzar amb l’ingrés de Bover, signant d’una fuetada des de fora que Rosic es va treure de sobre amb una intervenció fantàstica, i amb l’expulsió de Sergi Maestre per dues amonestacions. Malgrat créixer, l’equip tricolor emmalaltia per poca profunditat i per falta d’afinació amb l’Albacete precintat amb cinc defenses i renunciant a la pilota. Inclinat el camp fins a l’ocàs, només Zourdine i Carlos Martínez, amb un cop de cap agònic al darrer sospir, van picar a la porta per intentar remeiar el que semblava dat i beneït.