Guanyen i convencen (2-0)

Tenir un futbolista tan diferencial com Hector Hevel és un luxe per a l’FC Andorra. Privilegiat a l’hora d’interpretar el joc, amb arribada, direcció i qualitat per sobre de la categoria, el jugador d’origen holandès va ser l’esquer dels tricolors. Un gol alliberador, el seu, i que va servir perquè l’Andorra es reenganxés i torni a creure en si mateix abans de la cirereta d’Enri per certificar la segona victòria del curs (2-0).

Va sortir el conjunt tricolor massa rígid, però amb l’ideari ben marcat, i la posada en escena de Pastor, Adri Vilanova i Diego González, i Vergés i Altimira ocupant els carrils. El Nàstic, murri a l’hora de peritar els tricolors, i forçant la indefinició a l’hora de treure la pilota jugada del grup de Sarabia, va pressionar molt amunt amb Fran Carbia i Edgar com a paparres. Els dos davanters grana es van fartar de fer quilòmetres a la pressió buscant desfilar l’entramat de l’Andorra que, al dictat de Sergio Molina, Riverola i Hector Hevel –els arguments per discutir la possessió–, intentaven desxifrar la decoració per portar el partit a camp contrari. Al llindar del quart d’hora, el Nàstic, desenfadat, va protagonitzar un parell d’arribades per enfocar Ratti. La més clara la va llençar per l’aigüera Aythami Artiles amb un mig misto quan la banqueta andorrana ja serrava les dents. L’amenaça va despertar el grup de Sarabia, que es va començar a acomodar i a jugar amb fluïdesa. Citat l’Andorra amb Manu García, un enviament de Vergés per l’esquerra no la va saber embocar Carlos Martínez, desequilibrat per Joan Oriol, que li va pispar la pilota quan el davanter tricolor ja tenia el gallet a punt. Poc després, Sergio Molina tampoc va encertar a connectar el cap de forma acadèmica per inquietar la porteria del Nàstic i Diego González va provar si sonava la flauta amb un xut llunyà sense cap conseqüència. En plena efervescència, Carlos Martínez va recollir una assistència d’Hector Hevel per, després de regirar-se i retallar el seu marcador, esclatar la bola al travesser.

Sabia l’Andorra que la millor forma per aclaparar i ser expansiu era anar a barraca. Per corregir un guió massa semblant al de partits anteriors, i definir un domini fins aleshores estèril, Hector Hevel va sotmetre el Nàstic amb una fuetada magistral aprofitant una entrega de Sergio Molina i sense cap opció per a Manu (1-0). Un parpelleig i gol al poc de la tornada de vestidors. El millor joc tricolor no es traduïa en més osques i, a més, Carlos Martínez, es desesperava quan el pal li va tornar a negar un brindis. La incertesa que suposa un parcial estret exposava algun dubte en l’Andorra, que va haver de sufocar una arribada enverinada de Pablo Fernández i un xut de Fullana. Eder Sarabia va moure la banqueta per metabolitzar l’avantatge i tallar la inèrcia del Nàstic i va donar rodet a Riera i Bover al tram final. Afegits Aguado i Enri, per Hevel i un Nieto desfondat, l’equip va acabar més endreçat i filant el segon cop per ensorrar la intimidació del Nàstic. Enri va posar la sentència agraint un servei de banda de Vergés i l’FC Andorra es va permetre poder esbufegar i cridar una victòria tan merescuda com terapèutica.

EL VESTIDOR

“L'EQUIP HA FET UN PARTIT DESCOMUNAL”

Eder Sarabia, l'entrenador del FC Andorra estava visiblement satisfet a l’hora de fer la reflexió postpartit. “Hem fet un partit descomunal davant d’un gran rival”, i va reconèixer que “ens ha costat una mica al principi perquè ells ho han plantejat bé”. Sarabia va afegir que “hem sabut definir dues de les arribades i hem de seguir en aquesta línia. L’equip ha fet dos gols, dos pals i ha generat molt”. El descontrol dels darrers minuts, segons va apuntar el tècnic, va ser fruit de “les ganes d’aconseguir la victòria després dels mèrits que estàvem fent”.