Sense opció per a la sorpresa (0-5)

Fins que va durar l’alè, la selecció va ser capaç de competir davant un transatlàntic. Un argument semblant al de Wembley on, fins i tot, Andorra va ser capaç de tenir engrillonats els cracks anglesos 70 minuts. Ahir, en un partit solemne i de traçada llarga, Anglaterra va lluir galons i frac i va acabar per fondre una entusiasta Andorra en el darrer tram de l’enfrontament (0-5).

Va deixar Southgate bona part de la metralla en guaret, tot i la presència de sortida de Trippier, Stones −titulars a la final de l’Eurocopa−, Lindgard, Foden o Sancho. Com si la nòmina ja no fos prou intimidadora, Kane, Henderson, Sterling, Mount i Grealish conformaven part d’una banqueta de diamant. Va exposar encertadament el seleccionador tricolor, Koldo Álvarez de Eulate, a la vigília que el reglament dona un punt al començament del partit i que la feina del grup era abrigar-lo i guardar-lo fins a la resistència. Malgrat la seva dificultat i la il·lusió per fregar la proesa, aquest era el full de ruta d’Andorra. Mossegar des de l’inici, precintar-se amb gairebé 10 homes darrere de la pilota i veure la vida passar. El tècnic va muntar dues abnegades línies per sufocar qualsevol escaramussa dels pross, tasca ben complicada si Jadon Sancho tenia el dia entremaliat. No parava de percudir per l’esquerra el futbolista del Manchester United que va ballar també amb Marc García, donades les dificultats de Txus Rubio per guanyar-li la posició. Abans del quart d’hora, Chilwell va enfocar Gomes en un parell d’ocasions, abans del seu gol atorgat pel VAR. Lindgard va anar a l’espai en posició correcta, recollint una passada llarga de Foden, que Chilwell va saber resoldre (0-1). El guió es va esbudellar massa d’hora, però la selecció no es va desfilar, ni desviar de l’ideari, ni es va deixar impressionar. La trama obligava a Andorra a seguir amb l’esforç agònic per intentar que Anglaterra tingués la menys clarividència possible a l’hora de tramitar els atacs. Abans de l’interludi, va irrompre Foden amb una assistència magistral a la cova perquè Saka, el futbolista de l’Arsenal, esclatés la pilota fora de l’abast de Gomes (0-2). Va seguir filant Foden al seu aire, amb suficiència, exhibint un catàleg deliciós i movent la resta amb la seva partitura. Amb la selecció andorrana traient aigüa i sense sortir de la seva parcel·la, Abraham va llençar un avís amb un intent d’esperó que no va connectar, però, poc després, sí que va aconseguir deixar clavats Ilde Lima −que va marxar lesionat− i Llovera per agraïr una passada des de l’esquerra de Jadon Sancho (0-3). Koldo va començar a sacsejar el vesper i a pensar en el partit davant San Marino. Aláez i Cucu van rellevar Aaron Sánchez i Cristian Martínez, immers en mil fregats i rebregades, i la selecció va buscar aplicar cosmètica i trepitjar zona d’influència. En aquest punt, Anglaterra va decidir cordar l’enfrontament. Ward-Prowse, el migcampista del Southampton, va anotar el 0-4, de penal i després de recollir el xut primerenc que Gomes va aconseguir treure. A més, l’entrada de Mount i Grealish va acabar per desfilar la selecció a què el tram final ja li va suposar un turment. Sense capacitat de resposta, Andorra va encaixar un darrer gol, el cinquè, signat per Grealish, després de recollir un estratosfèric servei del porter anglès, Johnstone (0-5).

CLAUS

1. Primer gol

Aconseguit pel lateral del Chelsea Ben Chilwell, que va esbudellar el guió d’Andorra massa d’hora. La selecció, però, no es va desfilar i va competir.

2. Jadon Sancho

Un malson per l’esquerra. Amb Foden i Lingard van conformar un triangle molt nociu per a les il·lusions de la tricolor.

3. Defensa

El treball de la selecció va ser encomiable. Tot i la derrota, va mossegar, va ser dur, intens i va exhibir mandíbula fins al final.