Mònica Ramírez deixa la competició a final de curs

El mes de maig, de tornada del Campionat d’Europa de Budapest, Mònica Ramírez ja va confessar les dificultats que havia de patir per maridar la natació, la seva gran passió, amb les obligacions professionals en el sector de la infermeria. Evidentment, no ha resultat una decisió fàcil per a la nedadora del CN Barcelona i de la Federació Andorrana de Natació (FAN), però l’estiu vinent, quan acabi la present temporada, penjarà el casquet al nivell més alt i competitiu. “Sí, afronto aquesta temporada com si fos la darrera i només penso a gaudir-la al màxim, sense posar-me cap objectiu pel que fa a marques ni res”. Ara bé, Ramírez sí que té dues proves assenyalades amb llums de neó per posar el millor colofó possible, participar al Mundial d’Abu Dhabi –al desembre– i al de Fukuoka –al maig–.

Mònica explica que “amb la pandèmia se’m va presentar una oportunitat laboral que no podia deixar escapar i es va barrejar amb el sentiment de ‘no vull deixar de nedar de cop’”. No era el primer cop que la nedadora havia de compaginar les dues facetes –treballava a l’hospital de la Seu i entrenava a Andorra– “i se’m feia molt difícil i molt coll amunt” i ara, amb la feina d’infermera a l’Hospital Clínic de Barcelona, “tinc uns horaris fixos, tot i que siguin de nit, i puc planificar tranquil·lament els entrenaments i la meva vida”. Tot i la decisió, entén que “es poden fer les dues coses, però el meu rendiment esportiu no és el mateix treballant 40 hores setmanals. M’encanta la feina d’infermera, però després de tants anys de desgast físic per haver-ho de compatibilitzar amb la natació acaba per passar factura”. Ramírez subratlla que “tot el que implica el fet de poder compaginar feina i natació fa que hagi de sacrificar les altres coses de la vida. Ho faig perquè és quelcom que m’apassiona però no és viable per a tota la vida perquè tinc 28 anys i he de mirar pel meu futur”. Olímpica a Londres 2012, amb 18 anys, considera que “m’hauria agradat viure uns Jocs amb més edat perquè els hauria gaudit molt més que llavors”. La darrera temporada Ramírez, entre d’altres competicions, va assolir el rècord nacional dels 1.500 metres, el dels 50 esquena i una medalla a Gran Canària. “La meva recompensa a tot l’esforç i patiment de la temporada passada va ser, sens dubte, aquesta medalla”, conclou. El que sembla clar és que, tot i que serà a un altre ritme i menys hores, l’aigua i la piscina no es deixen de cop i Mònica Ramírez seguirà entrenant.

LA INFERMERIA I LA NATACIÓ, LES SEVES PASSIONS

Mònica Ramírez ha estat molts anys compaginant la seva passió, la natació, amb la seva professió, la infermeria. Ara s’ha hagut de debatre entre els dos mons i escollir amb vista al futur. El 2017 va acabar la carrera d’infermeria, el 2018 va fer un màster en malalts crítics i emergències, va treballar a urgències de l’hospital de la Seu i des del novembre del 2020 centra la seva activitat a l’UCI de l’Hospital Clínic barceloní.