Primera derrota al Nacional (1-2)

Hi ha derrotes difícils d’entendre i d’argumentar i la primera de l’FC Andorra a l’Estadi Nacional en va ser un exemple de llibre. Després de sobreposar-se a una més que discutible expulsió d’Hevel, i a certs imponderables, i estrenar el marcador quan faltaven només 8 minuts, l’Alcoià, inèdit fins al minut 85, va entrar en combustió i en dos rampells va tallar el cable i va desendollar els tricolors (1-2).

Sense Aguado ni Molina de sortida, Sarabia va apostar per un triangle invertit en la creació, amb Riverola i Bover com a vèrtexs i amb Hevel com a punta. El 7 tricolor, futbolista cabdal, havia d’agafar volada com a enllaç per, entre línies, ser la peça desequilibrant i alimentar Carlos Martínez i les arribades d’Altimira i David Martín per les ribes. Encara sense acomodar-se a la gespa, als 30 segons, Pedraza es va lesionar en una acció fortuïta i Diego González va haver de prendre el relleu. No semblava bon auguri, però l’Andorra sabia que no es podia desviar del guió, amb l’Alcoià precintat i obligant els tricolor a trencar-se el cap buscant esquerdes. Així ha fomentat l’equip de Vicente Parras la seva solidesa, presentant-se a l’Estadi Nacional sense encaixar cap gol en quatre partits i oblidant-se de la pilota des del xiulet inicial. Al minut 22, es va produir una d’aquelles accions que demanen el VAR a crits en la Primera RFEF. Riverola va citar Carlos Martínez amb José Juan, però el gol va ser invalidat per l’àrbitre a l’interpretar un fora de joc inexistent del golejador tricolor. El davanter mataroní de l’Andorra es va voler rescabalar poc després però, aquest cop, l’aturador va ser el porter alcoià. En una acció pel perfil dret, Carlos va apilar rivals amb una diagonal esplèndida, mereixedora de tirar confeti, però que José Juan va encertar a refredar entre les esbufegades de la defensa visitant. Si l’Alcoià, ja de per si, concedeix poc i juga al futbol de barri, de fang i de mossegada i, a més, el jutge, Cambronero González, mostra una tirada especial per escombrar cap a fora, mala peça al teler. Poc abans de l’interludi, una fricció entre Hevel i Primi –que, evidentment, va posar més pa que formatge– la va castigar l’àrbitre manxec amb vermella directa per al jugador de l’Andorra i va treure de polleguera Eder Sarabia. La tornada de vestidors va donar més folre i serenor a l’Andorra, tot i afrontar-la amb un home menys. A David Martín se li va fer de nit quan tenia tot per anotar i, de nou, Cambronero González no va atendre unes mans de Carlos Blanco dins de l’àrea que van amenaçar a tornar a trasbalsar els tricolor. No va badar el grup de Sarabia que va tenir dues opcions per rebentar el marcador, una de Carlos Martínez que va connectar amb el galindó un servei d’Altimira i una rosqueta deliciosa del mateix Alti que no va trobar el marc alcoià. Al minut 82, Riverola va convertir el que semblava un gol terminal, però cinc minuts de bogeria i els gols de Primi i Antón van deixar l’Andorra sense premi.

VESTIDOR

“Soc entrenador per veure jugar així el meu equip”

Eder Sarabia. L'entreador de l'FC Andorra va analitzar, ja en fred, la primera derrota de l’equip a casa. “Em vaig fer entrenador per veure el meu equip jugar així” i va afegir que “hem estat superiors, hem continuat tenint personalitat i valentia i hem generat més ocasions”. Igual de contundent va ser per criticar el joc de l’Alcoià i va apuntar que “els equips van a buscar la trampa i l’engany i això no afavoreix l’espectacle ni la feina arbitral. Podríem tenir vuit punts més”.