El MoraBanc suma la cinquena victòria del curs (86-73)

Les victòries corals deixen un pòsit ensucrat i ben agradable. Davant la necessitat per cordar-la i la baixa de Jelinek, van irrompre davant Obradoiro quatre jugadors amb anotació de dos guarismes Noua (13) i Mekel, Morgan i Nakic amb 10 que van fer estèril la metralla dels gallecs amb Birutis (18) i Robertson (20). El MoraBanc Andorra va saber corregir-se a la segona part i va deixar el triomf al Poliesportiu (86-73).

No va ser fins a la tornada de l’entretemps quan el MoraBanc Andorra va semblar haver donat amb la tecla i haver peritat l’Obradoiro. Fins aleshores, Álvaro Muñoz s’encarregava de fer la guitza i tot i que Buritis semblava relativament engrillonat, els gallecs sortien beneficiats de les dificultats dels tricolors per agafar el to al partit (13-19). Un resultat a què se li va poder aplicar una mica de cosmètica, amb l’aportació d’Amine Noua [8 punts], per afrontar el segon quart amb una altra cara (20-21). Preocupava a Ibon Navarro la capacitat de l’equip per reconnectar-se després de l’aturada per les finestres FIBA i el joc a camp obert dels de Moncho. Dit a la nafra. Ara bé, els punts de Guille Colom, Paulí i Morgan –bon segon acte– permetien als tricolors no descarrilar i mantenir la compostura (36-34). La dificultat per trobar bons tirs i per evitar una mai benvinguda precipitació van fer pensar a més d’un en l’allargada ombra de Jelinek, absent per tres mesos. A DJ, moltes vegades, el joker tricolor a què s’agafa el grup quan fa olor de cremat, se’l va trobar especialment a faltar en els mals moments i, especialment, quan Hannah semblava orfe d’inspiració. El 40-40 amb què es va arribar a la treva ho deixava tot obert de bat a bat. El pas pels vestidors li va anar de meravella al MoraBanc, especialment a Tunde i a Nakic, que van agafar el govern de la situació per fer gaudir els tricolors del màxim avantatge fins al moment (56-43). Presentats amb una rotació de nou jugadors més el jove Huguet, l’Obradoiro havia de perdre benzina i escuma quan els de Navarro adoptessin la velocitat de creuer. L’inici efervescent li va durar a l’equip de Moncho el que va aguantar en el cos a cos físic. Un parcial de 16-3 de sortida del tercer acte, amb temps per a la galeria i un alleyhoop entre Paulí i Miller-McIntyre per llepar-se’n els dits, es va encarregar de posar els fonaments de la cinquena victòria del curs, tot i acabar el quart més esquitxats del que s’apuntava (65-55). Al darrer parcial, el MoraBanc es va deixar de romanços i va apujar la música de la festa amb Diagne precintant un triomf reivindicatiu.