“Atletes com Irineu o Verdú han de poder viure de l'esport”

El secretari d’Estat d’Esports analitza el moment esportiu pel qual passa el país, així com altres aspectes de la política esportiva.

Com es troba l’esport del país?

Deixant de banda els problemes de la pandèmia, crec que en un gran moment tant en l’àmbit col·lectiu com en l’individual. Tenim dos equips professionals, el MoraBanc i l’FC Andorra, i altres projectes com el del VPC, a més de vòlei, handbol o hoquei, amb una base sòlida.

I en l’àmbit individual?

Destaca la Vicky, ja que amb 16 anys no esperàvem que tan aviat estigués a aquest nivell, o l’Irineu, que està aconseguint uns resultats que no som conscients del que suposen, perquè està entre els millors lluitant amb menys eines que els rivals. O les victòries de Joan Verdú en Copa d’Europa. Això situa l’esport en un moment en què gaudeix de bona salut.

En l’àmbit femení també s’està evolucionant molt.

Un dels objectius és potenciar-lo i una de les maneres de fer-ho és donar a les federacions algun incentiu des de l’administració. Ha crescut els cinc o sis últims anys, hi ha equips que estan competint, també esportistes individuals, i és una de les branques que volem potenciar i que no es quedi aquí.

Com explica que els millors esportistes siguin de disciplines sense gaire tradició al país?

L’esportista que està per sobre de la mitjana al final ha de sortir, sobretot per buscar competència i millorar. En tennis tenim una número 1 del món júnior, i la federació no té pistes pròpies ni cobertes per entrenar, per exemple.

Estudien canviar els criteris per rebre les subvencions i beques.

Sí, però no volem equivocar-nos. La prioritat és l’esportista, facilitar-li la preparació i desenvolupament, i els serveis que hi haurà al CTEO requereixen una inversió. Treballem perquè les ajudes econòmiques siguin realment per destinar a la millora esportiva, i que coses que fins ara s’havien de pagar s’ofereixin al CTEO. Si donem aquests serveis podrem estalviar en altres coses, però s’ha d’estudiar perquè ningú pensi que rep menys, s’ha de valorar el que podem donar a l’esportista, fer pedagogia i explicar-ho bé.

Hi ha sis milions pressupostats per a Ordino el 2023 i 2024. En què repercutirà aquesta despesa?

El país té mancança d’infraestructures i la necessitat existeix perquè les federacions augmenten, i en l’àmbit individual i col·lectiu tenim problemes i hem de demanar sempre favors. Des de Govern no podem donar sempre solució a les demandes que tenim d’instal·lacions, i la idea és poder donar el servei, i on millor que al CTEO, que ha de ser el centre neuràlgic de l’esportista.

Ha faltat un pla d’infraestructures per evitar casos com els dos camps de futbol junts a Encamp?

Aquest cas concret és una casualitat. Hi ha el camp de la FAF que es fa amb ajudes de la FIFA, i el de l’FC Andorra, amb col·laboració del comú, que necessita una instal·lació per competir complint les necessitats. Seran instal·lacions que estaran a ple rendiment perquè hi ha més de 1.500 llicències de futbol.

L’esport necessita més diners?

L’esport del país gastaria tots els diners que s’hi destinessin. Si ets en una entitat demanes més, i si ets a l’altra banda busques ajustar. Si es destinés el doble del que es destina es donaria servei.

En quin sentit?

Crec que esportistes com l’Irineu o el Joan Verdú han de poder viure de l’esport. A mi m’encantaria poder destinar tots els diners que cobrissin les seves necessitats al cent per cent: “Què necessites? això és el que tens perquè puguis treballar.” És un esport car, però considero que és una inversió important que s’hauria de fer, però també entenc que la part privada hauria de ser important.

La Llei de l’esport preveia exempcions fiscals als patrocinis.

Es va posar sobre la taula amb el ministre Jover i ho van veure amb bons ulls. Potser ens ha tocat fer-ho en el moment més delicat, però estic segur que aquest any hi haurà novetats.

De quin percentatge parlaríem?

Se’n va parlar però no em pertoca a mi aquesta decisió.

Tenir dos projectes com el MoraBanc i l’FC Andorra perjudica l’esport amateur?

Jo defujo de comparar esports i situacions. El MoraBanc genera un valor afegit, no només socialment, també amb la base, que creix perquè els joves tenen un mirall. En el cas del futbol passa el mateix i hi ha exemples de ciutats com Vila-real o Eibar, que quan han tingut un equip al primer nivell se les ha col·locat al mapa, i per a Andorra seria un gran error perdre projectes així.

Es replantejaria l’ajuda d’un milió al MoraBanc si l’equip baixa?

No vull pensar-ho perquè estic convençut que se salvarà, però s’ha de preveure. Crec que hauria de ser el propi club qui hauria de prendre una decisió i veure quina seria la proposta.

Com està la relació amb el COA?

Sempre ha estat cordial. No hi treballem conjuntament perquè és independent i té la seva línia. Com és any olímpic hi ha hagut problemes amb alguna federació, hem hagut de donar la cara.

Com va anar la reunió?

Tenen una posició clara i l’hem de respectar, però on sí que hem de treballar conjuntament és que el nivell dels esportistes pugi cada cop més i puguin accedir a les mínimes per als Jocs Olímpics.

En un moment amb saba nova a l’esport del país, creu que això hauria d’arribar també al COA?

Portar tants anys també és positiu pel que fa a contactes i treure’n profit, no hi veig problemes, igual que un advocat ho és tota la vida. Ho respecto molt, i si porten sis legislatures és evident que alguna cosa bé estant fent, i hem de donar suport perquè l’esportista pugui aprofitar tot el que es pugui obtenir.

Què sent quan veu San Marino guanyar tres medalles a Tòquio?

No hem de fixar-nos a guanyar medalles, que tant de bo, sinó què els esportistes tinguin condicions millors per entrenar. Les federacions també tenen responsabilitat, han de detectar el talent, i nosaltres donar-los els serveis per millorar.