Somriures i llàgrimes

Albert Llovera va tornar al país després de la setena participació al Ral·li Dakar, una aventura marcada pels problemes al seu Iveco que va obligar-lo a no prendre la sortida diumenge a la setena etapa a la competició. Més de 48 hores després d’haver de posar el punt final a la participació dakariana, el pilot va visitar la redacció del Diari d’Andorra havent pogut recuperar ja el seu habitual somriure, marca d’identitat de la seva vitalitat.

El corredor de l’equip Fesh Fesh afrontava la cita amb ambició i amb la voluntat de fer “una bona posició i no només acabar-lo”, i això va traduir-se, segons explica Llovera, en una “extramotivació que ens va perjudicar”. Tot va capgirar-se ben d’hora, quan va bolcar el seu Iveco al pròleg i va posar-lo contra les cordes. El pilot recorda aquell moment i destaca que “et cau el món a sobre per tota la gent que ha confiat en tu, com l’equip o els patrocinadors”, però el pitjor no va ser bolcar, ja que per sort el camió no va tenir greus desperfectes. La pitjor part va arribar després, perquè “tenia 600 quilòmetres d’enllaç sense el vidre de la meva part i plovia, així que m’entrava tota l’aigua i vaig passar molt de fred”, de fet, recorda que “vaig arribar al campament amb les cames morades”.

Però ja diuen que les desgràcies mai venen soles i només uns dies després, a l’inici de la quarta etapa, va patir un incident que va afectar la suspensió. Van ser quatre dies d’intens treball per reparar-la, de fet, fins i tot van noliejar un avió des d’Amsterdam per intentar canviar-la, però va acabar sent impossible i el somni va acabar abans d’hora. “L’equip va treballar sense parar”, destaca Llovera, que treu com una de les parts positives “la gran pinya que teníem a l’equip”, i afegeix que “va marcar-me molt, vam riure junts, i quan va fer falta també vam plorar junts”.

Però més enllà de la pinya, Llovera va constatar que és capaç d’anar molt ràpid, i va reflexionar que “els primers dies vaig fer el 21è o 24è de l’especial però perquè vaig tenir algun problema de navegació, si no podíem estar els 12ns o 13ns a la classificació”. Tot i el mal regust, aquest Dakar també ha estat especial per a Llovera perquè l’ha compartit amb la neboda, Margot Llobera, copilot de Mercè Martí. “Ens vèiem cada dia i demostra que s’està consolidant”.

I la pregunta del milió: hi tornarà? Ho té clar. “M’encantaria, però per buscar una bona classificació i no acabar per acabar.”

EL RESIDENT VAN BEVEREN, NOU LÍDER EN MOTOS

El resident francès Adrien van Beveren va situar-se líder del Dakar en motos després de la desena etapa, que va guanyar Toby Price. Els també residents Sam Sunderland i Joan Barreda són tercer i cinquè, respectivament. En cotxes domina al-Attiyah.