Un segon lloc per somiar (1-0)

L’FC Andorra s’està fent gran. L’equip d’Eder Sarabia es troba en aquell punt perfecte de cocció, amb aquelles arestes de maduresa que es fa inevitable fer volar coloms. Moltes vegades, un equip fabricat per sotmetre el rival amb la possessió i per bressolar la pilota fins a posar-li el cloroform suficient també s’ha d’arremangar per guanyar partits al laboratori (1-0). Sobretot, si la punteria està desenfocada i la definició s’ennuega. Li va arribar a l’Andorra amb un gol sorgit a pilota aturada, d’un córner posat en circulació de manera fantàstica per Ivan Gil al primer pal, per espolsar un núvol de soldats a l’àrea petita i entre l’empenta de Pastor –va pentinar amb el cap però no va arribar a tocar la pilota– i la cama del lateral de l’Algesires Tomás, van fabricar un gol que atorga als tricolors la segona posició del grup i col·locar-se a només dos punts del Vila-real B. L’extècnic tricolor Nacho Castro va fer bon servei derrotant el filial groguet a Miralcamp en una jornada on també el Sevilla Atlètic va posar en safata el segon lloc a l’Andorra, fent esclatar el Carlos Belmonte d’Albacete. El partit va quedar dibuixat des de la primera alenada, amb l’Andorra monopolitzant la pilota davant un abrigadet Algesires que, amb una curosa tasca en defensa, mantenia a ratlla les intencions del conjunt tricolor. Una fuetada d’Ivan Gil que va estar a punt d’esglaiar el porter de l’equip andalús, Iván Crespo, va ser la benvinguda que l’Andorra li va donar a un partit marcat en la primera part pel discurs i la partitura de Bover. L’Andorra es va moure al dictat del 21 i la feina d’Aguado, mentre s’esforçava a trobar Zourdine, molt voluntariós i guerrer però certament ronso a l’hora de reptar el seu marcador. La sensació oposada la mostrava David Martín pel perfil esquerre, descarat a l’hora d’encarar i murri quan el guió demanava aclarir la zona d’influència. Així va facilitar a Zourdine una de les seves cites amb Crespo, que va refredar gairebé sense embrutar els guants i un xut tou de l’extrem senegalès. Vergés va haver de rellevar Martí Vilà per unes molèsties al taló, al tram final del primer temps, i es va arribar a l’aturada amb l’Andorra donant xerrameca a la bola, pastant amb paciència i intentant concedir el menys possible. Va fer un pas endavant l’Algesires en la tornada de vestidors, amb Leiva portant la veu cantant i enfocant Ratti però, tot i les intencions, no va donar sensació l’equip d’Ania de posar en perill el que s’anava coent, excepte un xut de Roni que va fer l’ullet al pal esquerre del porter andorrà. En aquest punt va arribar el cop de cap de Nieto, preludi del córner i el gol que l’acta arbitral va atorgar a Pastor i la glòria als tricolors. Oxigenat l’equip amb els quatre canvis restants, Enri, Vergés i Marc Fernández van tenir a les botes el fet de poder posar el pany al paisatge però, a tots tres, se’ls va fer de nit quan es mastegava la sentència. Un triomf de maduresa i per somiar d’un Andorra de formigó.

"CADA COP SOM MÉS SÒLIDS I ENS GENEREN MENYS"

Eder Sarabia, l'entrenador tricolor es va mostrar molt satisfet pel resultat i va destacar que el triomf i el partit davant l’Algesires “era més important del que semblava”. El tècnic va explicar que “cada cop som més sòlids, ens generen menys i al darrer tram hem vist un equip molt madur” i només va lamentar “la falta d’efectivitat als darrers metres”. En aquest sentit va comentar que “si haguéssim estat un pèl més encertats hauríem pogut tancar el partit molt abans”.