Una victòria per assaborir

Els miracles s’han d’anar a buscar i el MoraBanc Andorra ho va fer sense miraments ni complexes. Deixant de banda que és irrefutable que l’equip s’ha alliberat –juga amb una alegria que fa goig–, guanyar el Reial Madrid al WiZink Center, sí, un altre cop, ha de significar el punt d’inflexió que aquest grup feia dies que demanava a crits. Sense Hannah per molèsties, Miller-McIntyre va hissar la bandera al recinte de Goya amb 28 punts i 34 de valoració i va ser el far de l’equip tricolor. Va acceptar el MoraBanc Andorra l’intercanvi de cops per destapar el partit, amb defensa recargolada, intensitat i l’agressivitat ben entesa, necessària per poder competir amb el Reial Madrid (10-10). Les opcions passaven només per aquest camí i per mantenir a ratlla la gana d’un transatlàntic com el grup de Laso. Vertiginós el joc, no s’oferien interrupcions –només es van xiular 5 faltes al primer acte– i només Randolph va evitar que els tricolors arribessin a la primera aturada governant la situació (21-18). Eudal va esprémer les rotacions i el repartiment de minuts li anava de perles al MoraBanc, tot i haver de ser primmirat amb les accions per la manca d’efectius. El Madrid va aprofitar els problemes en el balanç defensiu que va començar a exhibir l’equip tricolor i, amb les aportacions de Deck i Thompkins, van marcar la primera diferència (38-32). Per corregir-ho va irrompre Miller-McIntyre, amb dos triples i 8 punts abans de l’entretemps, per mantenir vius els andorrans i seguir mirant als ulls del grup de Laso (42-38). Una de les incògnites s’enfocava en la duracda de la benzina i l’energia dels tricolors. La resposta la va posar en safata el MoraBanc amb un 6-17 de sortida i el segon triple d’un embogit Diagne, que sembla que ara demani també pista com a 3. El 48-55 va obligar Laso a refredar el partit veient les seves barbes a remull i la versió més despreocupada i desacomplexada dels d’Eudal, amb facilitat per anotar, Codi assetjant i agradant-se i Crawford fent mal (57-66). Arribats al tram decisiu, el MoraBanc va aconseguir anar-se’n al +10 (62-72), amb el WiZink fregant-se els ulls amb incredulitat i els tricolors abraçats a una possibilitat cada cop més sòlida. Calia resoldre els darrers batecs amb fermesa i malgrat els bastons a les rodes –Diagne no va poder acabar el partit per problemes a un turmell–, l’equip es va formigonar, no li van tremolar les cames i va posar, no sense suspens, el fermall a la que serà la millor medicina.