Victòria i lideratge (0-1)

Els equips amb folre i confeccionats per al cim es coneixen per l’habilitat de saber patir i de tenir tirada, més enllà de cordar victòries. Tenen ofici i saben mastegar sorra si l’ocasió ho demana. Va ser el cas de l’FC Andorra, que va abrigar amb encert un gol d’Hector Hevel (12’) per facturar la tercera victòria consecutiva, a Bahía Sur davant el San Fernando (0-1). Els tricolors es fan amb el govern del grup 2 de Primera RFEF i sembla Sarabia haver trobat la poció definitiva.

Amb aplom i desequilibri pels costats -Hevel i Marc Fernández- i la partitura de Bover va anar apilant ocasions l’Andorra, abans i després del gol. El San Fernando de Nacho Castro no va enganyar a ningú i va sortir amb pressió alta i mossegant la sortida de pilota dels tricolors. Amb un escenari poc habitual per a ells però estudiat, els andalusos només enfocaven Ratti en accions escaduseres i amb protagonisme per a Juanmi Callejón, el germà bessó de l’exfutbolista de l’Espanyol i el Reial Madrid. Una, al servei d’una falta i una altra, més cridanera, quan la pilota va fer un estrany en el bot i va enredar al davanter, que, amb l’arc de Sant Martí com a porteria, la va llençar per sobre del travesser. Fins a l’arribada de l’entretemps, només va parlar l’Andorra amb accions de Bover i Marc Fernández i una d’Enri, davant els escarafalls de desesperació de Sarabia, que van fer treballar el porter del San Fernando, Perales.

L’entrada de Francis Ferrón -davanter experimentat i molt interessant- va permetre agafar volada als andalusos, guanyant els duels i descarregant amb insistència. Una pentinada seva va citar Calderón amb Ratti i la deessa fortuna va empènyer el suficient com perquè la intenció del futbolista azulino marxés xiulant el pal esquerre. Les amenaces del conjunt gadità van apujar el volum i Ferrón va esclatar un cop de cap al cos d’Altimira, que guardava porteria, i Marc Carbó va obligar Ratti a treure una mà miraculosa per posar el pany. El tècnic tricolor va treure del camp Enri i va escollir durant uns minuts atacar sense un 9 de referència, amb Hevel i Marc Fernández buscant rebentar el paisatge amb la seva mobilitat. Al darrer tram, l’Andorra va tornar a naturalitzar-se en atac, ja amb Nieto, i va serrar les dents per cordar una victòria amb petjada.